Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Gràcies a tots els que avui heu estat al carrer. Als catalans no ens dona la gana que ningú vingui a casa nostra a pegar-nos cridant 'a por ellos' com si fóssim escòria"
Heu salvat la nostra dignitat
06/10/2018 Hemeroteca
Oriol Jara. Foto: el Món Oriol Jara. Foto: el Món

Ara fa un any (més o menys), membres de la Policía Nacional i la Guardia Civil van pegar-nos. Van agredir-nos en conjunt, com a poble, al marge de les nostres ideologies polítiques. Venien a pegar-nos i pretenien humiliar-nos. Se'n reien, de nosaltres, com hem pogut sentir als vídeos publicats aquesta setmana- I, amb tot això, pretenien acollonir-nos. Que acabéssim vençuts i espantats. Resulta que, al final, els humiliats i els vençuts van ser ells. La premsa europea es va posar les mans al cap, la gent del carrer va plantar-los cara amb una valentia èpica i, com a remat, el seu propi Gobierno els va condemnar vergonyosament a menjar croquetes congelades envoltats de rates en un vaixell abandonat pintat amb dibuixos animats vintage. Tanta fou la humiliació, que ara han vingut a Barcelona a fer una mena d'homenatge a la violència i a la repressió. No tots, el sindicat JUSAPOL, que no sé ni què nassos és. Una crida, per cert, a la que s'hi han apuntat una colla de fatxendes que venien aquí, suposo, a espantar catalans.

Vés per on, els catalans no s'espanten fàcilment. Amb valor i, sobretot, amb la convicció que tenen raó i arguments, milers han sortit al carrer per defensar la dignitat de tots. La dignitat d'un poble que, ara fa un any, va haver de veure (i viure) l'arribada de milers de policies enviats al país amb tota la parafernàlia d'un exèrcit d'ocupació. I ho eren, perquè temps després hem pogut comprovar que el referèndum s'hagués fet igual, però sense violència, si tots aquells s'haguessin quedat a casa seva. Avui els catalans han sortit i han plantat cara. No per un partit polític o una ideologia. Han plantat cara amb coratge en nom de tot un poble. De tots nosaltres. La dignitat d'un país que la JUSAPOL volia trepitjar. Volien homenatjar els violents a casa nostra. Desfilar vestits ridículament com a soldats d'una època indeterminada però clarament patètica i exhibir la seva superioritat "militar". Resulta que no. Al final, tots aquests fetitxistes de la violència repressiva han hagut d'amagar-se rere la protecció dels Mossos d'Esquadra. Uns Mossos, per cert, que els propis policies han criticat i atacat fins la nàusea. Doncs bé, aquests Mossos catalans han impedit que els manifestants anti feixistes els expliquessin, cara a cara, el mal que van causar. 

Gràcies a tots els que avui heu estat al carrer. Els que heu defensat la nostra dignitat i el nostre dret. Els que heu mostrat, a tot el món, que seguim aquí i que plantarem cara sempre a qualsevol que vulgui imposar-nos res per la força. Gràcies a tots aquells que no heu permès una humiliació a tot el poble. Perquè, al final, és aquest l'objectiu. Marcar-nos amb la por de l'ús de la força. És això el que busquen. Utilitzar la força física per equilibrar una balança que mai podran compensar amb el pes de la gent. Perquè els catalans som molts i, al marge de la nostra ideologia, no ens dona la gana que ningú vingui a casa nostra a pegar-nos cridant "a por ellos" com si fóssim escòria. Gràcies per haver lliurat aquesta petita batalla.

Valora
Rànquings
  1. Una carta-manifest d'històrics represaliats independentistes mostra la solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam
  2. Ha mort "L'avi" Josep Bou, l'independentista palamosí empresonat en l'Operació Garzón el 1992
  3. Ens ha deixat un (i ja són molts) de l’escamot dels que mai no reculen, "L'avi"
  4. Organitzacions de l'Esquerra Independentistes criden “aturar-ho tot” des del primer dia de judici
  5. La Forja convoca una mobilització per aturar el Consell de ministres del 21-D inspirada en el moviment de les armilles grogues
  6. 45 anys de la vaga de fam de Xirinacs mentre era empresonat a la Model
  7. El temps de Catalunya s'ha acabat
  8. 14-D: una gran vaga
  9. On és la Unitat Popular?
  10. Tancar portes a la ultradreta és també parlar de model de seguretat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid