Fa un any, hi havia una majoria social i política preparada per prendre el control del país i fer néixer la República Catalana. L’1 d’octubre del 2017 vam defensar els col·legis i les urnes, vam votar i vam guanyar. El dia 3 vam demostrar que podiem prendre el país quan arribés l’hora. Esperàvem el moment en que la Generalitat fes el que havia de fer, no hi havia cap motiu per dubtar-ne: fins aleshores poble i institucions havien anat a una i (encara) no ens havien fallat. Els dies que van venir després són foscos i decebedors; potser algun dia sabrem què va passar realment. El dia 27 el parlament va proclamar la República, i aquí es va acabar tot. Cap decret per desplegar la llei de Transitorietat, cap instrucció a policia, ni a funcionaris, ni a la societat civil. El nostre govern va desertar, i vam perdre per incompareixença pròpia.
Un any després estem igual que estàvem. Les estructures d’estat estan igual de poc preparades, l’Estat no ens ha doblegat malgrat la repressió, i al carrer continua havent-hi una majoria social determinada a aconseguir la nostra República. No fa gaire, el President Puigdemont va reconèixer que, sabent el que ara sap, hauria d’haver proclamat la independència el dia 10 i mirar de fer-la efectiva. Amb el que tenia. Hi ha molts països que s’han independitzat sense tenir les estructures tan preparades com les tenim nosaltres. I no oblidem que, dins d’Espanya, mai podrem preparar-les millor.
Aleshores, si creiem que hauríem d’haver defensat la República quan tocava, si tenim les estructures d’estat tan preparades com podem tenir-les sent una autonomia, si tenim un carrer compromès i preparat per tirar endavant, si sabem que no és possible pactar res amb l’Estat i que tot depèn de nosaltres... algú sap què estem esperant? Es suposa que estem esperant unes condicions millors? Es suposa que ara estem en pitjors condicions que el dia 10 d’octubre del 2017? O potser algú està esperant un pacte entre elits que enterri tots els nostres esforços? Objectivament, estem en condicions de fer efectiva la República Catalana, i no fer-ho és inacceptable.
El nostre grup parlamentari, la CUP - Crida Constituent, hauria de denunciar aquesta situació i exigir públicament a les forces republicanes de rematar el que vam començar: fer un govern de concentració amb membres compromesos de tots els partits disposats a assumir riscos, aplicar la llei de Transitorietat, arriar la bandera espanyola del palau de la Generalitat i començar a signar ordres i decrets per fer efectiva la República, amb la gent
i la societat civil organitzada al carrer. Treure els presos polítics de la presó, i ficar-hi els que atemptin greument contra la nova legalitat. I fer una crida internacional (seriosa) a reconèixer el nou estat.
Si el govern, contravenint el mandat democràtic del referèndum i del 21D i vulnerant la llei de Transitorietat no s’avingués a aquesta proposta, caldria provocar unes noves eleccions i mirar de prendre el país des del carrer. I no podem esperar a les eleccions municipals ni a les sentències judicials, doncs el perill que un pacte entre elits es materialitzi abans és molt alt.
Com podria ser un pacte que acabi amb el procés d’independència? Suposem que es treuen del damunt una figura incòmoda com Felip VI... no és fàcil (ni probable) però imaginem-nos alguna cosa per l’estil. Canvien el nom del règim per “III República Española”, canvien el nom de “comunitats autònomes” per “estats federals” i fan una llei d’amnistia general condicionada a ser bons minyons. Volíeu un estat català en forma de república? Doncs ja tenim un estat federal en una república, els presos al carrer i els exiliats cap a casa (“ja sóc aquí!”). Canviar-ho tot perquè res no canviï (que d’això en saben molt). Aquest munt de merda l’emboliquen per regal i ja ho poden vendre cadascú a la seva capelleta, que per alguna cosa controlen els mitjans de comunicació. Arreglat el problema, les elits catalana i espanyola podran continuar fent els seus negocis uns altres 40 anys.
Per tant, a la pregunta “és possible materialitzar la República a curt termini?”, la resposta és “sí, i només serà possible si ho fem ja”.
És clar que, amb la deriva que porten actualment tan ERC com PDeCAT, no podem esperar que el “govern efectiu” i el Parlament ens facin cas, però ho hem d’intentar. Cal que posem en contradicció als que es neguen a implementar el mandat popular, tensionar-los i mirar d’avortar qualsevol pla que no sigui materialitzar la República. I si per desgràcia tot acabés malament, al menys que ens agafi amb el dit aixecat, i que puguem mantenir amb dignitat la flama de l’independentisme revolucionari fins que arribi una nova oportunitat.