Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El mandat
21/09/2018 Hemeroteca
Eduard Voltas. Foto: El Món Eduard Voltas. Foto: El Món

La moció PDECat-PSOE al Congrés d’aquesta setmana va fracassar per l’autèntic mandat de l’1 d’octubre, que és el mandat moral. És dolorós de pensar i antipàtic de dir, però el mandat juridicopolític de l’1 d’octubre va caducar en el mateix moment que les institucions que l’havien d’aplicar hi van renunciar, i serà substituït inevitablement per les votacions que es produeixin en el futur sobre el tema. Però el que perdura, i perdurarà, de l’1 d’octubre és el mandat moral. Aquell que porten dins l’ànima dos milions de persones i que diu que, després del que va passar aquell dia, tota acció política ha d’estar orientada a deixar de formar part d’aquest estat que apallissa persones indefenses que només volen votar. Un mandat moral que travessarà generacions perquè n’hi ha imatges, milers d’imatges. Imatges que ens perseguiran en el dolor a nosaltres, però a ells en la vergonya.

Té raó el PDECat quan diu que el marc jurídic vigent permetria la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. De fet, els marcs jurídics ho permeten tot, si hi ha voluntat política. Fins i tot permeten passar d’una dictadura a una democràcia sense cap mena de ruptura, com bé saben a Madrid. Si hi ha voluntat política, les lleis es poden interpretar i retorçar tant com vulguis per fer possible allò que s’hagi acordat prèviament. El problema de la moció fallida és que un dels dos signants no en té, de voluntat política. Ho va dir molt clarament José Zaragoza des del faristol, en la seva intervenció defensant (!) la moció en nom del grup del PSOE: “Se puede hablar de todo con los independentistas, menos de la independencia”. No haver retirat la moció en aquell precís instant és no entendres res del mandat moral de l’1 d’octubre.

A dia d’avui, “en el marco jurídico vigente” no és una expressió que obre portes com volia interpretar el PDECat, sinó que les tanca. És el mantra que han usat PP i PSOE des de l’inici del procés per negar el dret a decidir dels catalans. En boca del govern espanyol, és la traducció literal del mur. Acceptar aquesta expressió en una moció i intentar vendre-ho com una porta oberta és d’un naïf tan naïf que frega l’amateurisme. I pensar-te que els teus votants ho voldran veure com tu, és demostrar una desconnexió preocupant del carrer. La prosa d’aquesta moció només seria acceptable per a l’independentisme després d’una negociació on l’adversari hagués admès que el referèndum encaixa amb el marc jurídic vigent, no abans. Mentre això no passi, “marco jurídico vigente” és el que permet apallissar la nostra gent i empresonar els nostres polítics. Són les porres, és la presó. I el mandat de l’1 d’octubre diu no.

Valora
Rànquings
  1. Una carta-manifest d'històrics represaliats independentistes mostra la solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam
  2. Ha mort "L'avi" Josep Bou, l'independentista palamosí empresonat en l'Operació Garzón el 1992
  3. Ens ha deixat un (i ja són molts) de l’escamot dels que mai no reculen, "L'avi"
  4. Organitzacions de l'Esquerra Independentistes criden “aturar-ho tot” des del primer dia de judici
  5. La Forja convoca una mobilització per aturar el Consell de ministres del 21-D inspirada en el moviment de les armilles grogues
  6. 45 anys de la vaga de fam de Xirinacs mentre era empresonat a la Model
  7. El temps de Catalunya s'ha acabat
  8. 14-D: una gran vaga
  9. On és la Unitat Popular?
  10. Tancar portes a la ultradreta és també parlar de model de seguretat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid