Fa uns dies un grup d’espanyolistes van despenjar una estelada d’un balcó alhora que atacaven un gos (anomenat Tro) fent-li un tall a la cama amb el mateix cúter que havien tallat la veta de l'estelada tot provocant-li 50 punts de sutura (perforant-li la pell fins l'os). El propietari del gos, Lluis Carrasco, ho ha explicat al seu mur de facebook amb aquest text que tot seguit reproduim...

“El “Tro” era un gos alegre, viu i simpàtic, avui, aterrit, jeu tremolós sota una escala: El fanatisme i l’odi de la estrident Arrimadas, l’han destrossat...
El discurs violent i histèric de condemnar i cridar a eliminar qualsevol reivindicació o simbologia a l’espai públic si no combrega amb el 100% de la gent, no només és una imbecilitat, sino que resulta perillós i terrible.
Els carrers, com les places, rambles o passejos son, en un país decent, justament el contrari: Espais lliures d’opinió on poder expressar-se en pacífica llibertat, i el reaccionari discurs de la Srta.Pepis no només intenta reprimir-ho, sino que està creant impunes monstres del feixisme.
Llegeixo Dissabte, que tres energúmens, amb la intenció d’eliminar una estelada, van pujar a una balconada on un gosset intentava prendre la fresca en aquest tòrrid agost.
Lluny de defensar agresivament la casa i la bandera del seu amo, el pobre “Tro” va rebre els assaltants content i juganer...
Els tres fills de puta, veient que el gos era inofensiu, després d’arrencar la bandera, amb el mateix cútter, es van entretenir a destrossar-li les cames agafant-lo covardament entre tots, i els talls, fins a l’os, han cisat els seus tendons i necessitat més de 50 punts de sutura.
El pobre “Tro” ha salvat la vida de miracle però ja no s’atreveix a sortir a l’exterior...
Però no t’equivoquis Srta. Tupper Ware, jo no soc un gos poruc, i si em talleu les cames, els meus fills em posaran dret, i si els hi talleu a ells, els seus fills alçaran als seus pares, i així, fins que fem fora el vostre odi de la nostra terra i el “Tro” pugui sortir de nou, sense por, al seu balconet preferit.
Lluis Carrasco.”