Aquest agost de temperatures inflamades ha començat amb l’aparició d’un manifest signat per gairebé 200 alts càrrecs militars a la reserva, que han intentat fer un exercici de memòria històrica i han demanat respecte. Respecte per qui? Si parlem de la dictadura, respecte pels milers de víctimes d’aquell règim criminal? Respecte pels familiars de les persones que encara avui tenen els seus éssers estimats desapareguts i enterrats en fosses comunes? Respecte pels últims afusellats del franquisme? O per Salvador Puig Antich, executat al garrot vil a la presó Model de Barcelona un infaust 2 de març del 1974?

Doncs no, aquesta colla de generals, almiralls, coronels, tinents coronels o capitans no demanen respecte per cap d’aquestes persones, sinó... pel seu botxí. Aquesta colla, al manifest titulat Declaración de respeto y desagravio al general Francisco Franco Bahamonde, soldado de España demanen respecte per la memòria d’un personatge que “llegado aquel momento crucial para la supervivencia de la nación española, asumió la responsabilidad que le entregaron sus compañeros de armas para ejercer el mando único de la España agredida y asediada por el comunismo internacional aceptado y adoptado por el Frente Popular”.

Aquesta última frase, una apologia del colpisme en majúscules (no oblidem que el Front Popular i el Front d’Esquerres a Catalunya van guanyar les eleccions del febrer del 1936), va acompanyada d’altres perles destinades no només a blanquejar la figura d’un assassí, sinó a exaltar-la fins a límits delictius. Com deia el periodista Carles Serra en un tuit publicat ahir mateix, “algú s’imagina què passaria si 181 militars alemanys demanessin “respecte” per Hitler?”. Algú s’imagina, afegeixo, que un grup de militars alemanys signessin un manifest on es parla del führer com a “militar ejemplar para todos los soldados” i es digués que la figura del dictador alemany “está hoy vilipendiada hasta extremos inconcebibles” a base de “episodios faltos de autenticidad real?”.

El manifest també critica “la perversa pretensión de exhumar los restos de Franco y la posterior transformación o destrucción del símbolo [el Valle de los Caídos] de la reconciliación que le alberga junto a tantos combatientes de la guerra civil”. Seria un bon exercici obligar aquests militars a preguntar als familiars dels milers de republicans extrets de les fosses comunes als anys seixanta del segle passat i traslladats sense permís a la cripta del Valle de los Caídos què pensen d’aquest símbol de la reconciliació. I en acabar, podrien rebre un curs obligatori per saber com –i a base de la sang de qui– es va construir aquell mausoleu franquista.

El cas és que aquesta nova bravata casernària tornarà a passar sense cap mena de conseqüència. Com totes les anteriors. Com totes les que periòdicament ens recorden que, com deia Carles Serra en el tuit mencionat anteriorment, “Espanya paga el preu del règim del 78 i de la no-ruptura amb el franquisme”.  Per això es poden fer manifestos com aquest, per això Espanya continua tenint més de 100.000 desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme enterrats en cunetes, per això continua manant la mateixa casta econòmica que ho feia durant l’anterior règim i per això, quan convé, l’extrema dreta campa amb total impunitat pels carrers. Franco, encara!