– “María, lo de guapa no hace falta. María, periodista.”
Això li preguntava fa pocs dies un home en directe a la María Gómez, la periodista de Mediaset que és a Rússia cobrint el mundial de futbol. A la Julieth González, una periodista colombiana, li feien un petó i li magrejaven un pit durant un directe. Ella, a les xarxes socials, demanava respecte. La Julia Guimarães vivia una situació semblant i etzibava a l’agressor que no ho tornés a fer mai més i que no li havia donat permís. L’assetjament a les reporteres que treballen explicant el mundial és un fet. Sorpresa!
A milers de quilòmetres de Rússia, a Catalunya, i en un context i amb uns protagonistes ben diferents, mentre jo feia la meva feina per un programa de televisió un home em va dir que m’havien agafat perquè sóc guapa (no, no surto per pantalla). I ho va acompanyar d’un “nena”, és clar. No és la primera vegada que m’ho diuen, ni la segona, ni la tercera. M’ho han dit tantes vegades que no puc recordar-les totes. La resposta és tan evident que fa mandra: “Faig aquesta feina perquè sóc periodista, nen”.
Gràcies per la resposta, María. Gràcies per denunciar també al cap de dos dies que un altre home es va abraonar a sobre teu per fer-te un petó durant una altra connexió. Gràcies per recordar, María, que no som “nines, floreros, objectes, ni un tros de carn esperant petons que no demanem”.
Sembla que encara no ho han entès. Però no deixem de denunciar-ho, i de plantar cara, totes, sempre.