He assistit amb profunda tristesa a l’enterrament de la doctora Eva Serra i Puig, professora d’Història Moderna i membre del Comitè Tècnic d’Edició dels Textos Jurídics Catalans. Militant independentista des dels temps del Front Nacional de Catalunya, el PSAN i la seva reconversió en Independentistes dels Països Catalans.
 
La meva admiració pel seu treball acadèmic i la seva permanent tasca de recerca històrica feien imprescindible proposar-la per a la més alta distinció en matèria de Justícia a Catalunya l’any 2008. Moltes veus insistien a recordar les seves detencions a principis dels anys vuitanta per suposats vincles amb l’independentisme radical. 

La meva resposta fou, sempre, que el treball de la doctora Serra, la feina feta en les publicacions pròpies i en l’impuls des del Comitè Tècnic d’Edició dels Textos Jurídics Catalans, presidit durant molts i productius anys pel doctor Josep Mª Font i Rius, prestigiós i mai prou recordat Catedràtic de la Història del Dret; fan d’aquesta científica una ment privilegiada que ha posat a disposició de tots nosaltres els seus coneixements fruit d’un treball d’estudi dels nostres arxius i de la cerca incansable de la feina feta per tots els que la precediren en la feixuga tasca de deixar constància escrita d’un dels elements que avui persisteix entre nosaltres en forma de Dret Civil codificat i modernitzat però que el seu arrelament en la història l’ha convertit en patrimoni públic i en dret històric reconegut en l’article cinquè de l’Estatut.
 
De la seva obra pròpia cal destacar el coneixement de les revoltes del camp, doncs la història de Catalunya ha estat rural i pagesa fins al segle XX. Els estudis sobre la Guerra dels Segadors, la societat rural catalana, els cereals a la Barcelona del segle XIV.
 
L'excel·lent tasca que va realitzar en el camp de la investigació històrica de les fonts del dret de Catalunya, en la docència i en la recerca de la història medieval són una aportació imprescindible per a la comprensió de la història moderna de Catalunya. En els seus treballs hi han ocupat sempre un lloc prioritari els elements jurídics i els mecanismes jurisdiccionals, amb una orientació marcadament social. Ha cultivat i fomentat l’estudi de les antigues institucions polítiques del país, com les Corts i la Diputació del General, entre d’altres. Durant quasi dues dècades de participació activa en la col·lecció Textos jurídics catalans va coordinar equips d’estudiosos que han permès editar amb gran cura les actes de les Corts i assemblees polítiques catalanes.
 
Dels més de trenta volums publicats, alguns en forma de facsímils i d’altres transcrits al català normatiu per a un millor estudi dels textos que han configurat la nostra tradició jurídica, podem trobar-hi des del Llibre dels Judicis visigòtic (Liber Iudiciarum), als Usatges, els acords de les Constitucions, capítols i actes de les Corts reunides per Felip V i més tard per Carles III, Les Corts de Montsó, les Constitucions de Pau i Treva, l’activitat Judicial de l’Audiència de Catalunya en matèria civil durant els segles XVIII i XIX, les competències en matèria de Dret Civil en la Segona República i molts d’altres que no puc mencionar per raons d’espai.
 
Dels seus darrers treballs, publicat conjuntament amb l’apassionat per la investigació i professor de la UPF, Josep Capdeferro i Pla versa sobre el Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) que va suposar l’estructura de "perfeccionament" dels mecansmes de "l’observança" coneguts per la cèlebre constitució "Poc valdria…" de 1481 que havia de jutjar si els funcionaris de la corona havien actuat sense respectar el dret català.
 
Ningú dubtava de la pulcritud dels seus treballs, de l'inconmensurable camp del seu coneixement. Tots els que compartien la seva posició política i els que no. Ningú. Tots reconeixíem i agraïm el seu llegat; tots coneixíem la seva doble passió: la història i la política actual.