La periodista Maria Garcia, corresponsal del Diari Ara en aquestes comarques, va moderar el debat i va formular tot de qüestions a les persones que van fer l'esforç de participar i debatre públicament. Així, Gemma Geis de Junts per Catalunya, Eulàlia Reguant de la CUP, Eduard Lòpez d'ERC i Guillem Fuster de Poble Lliure van anar apuntant diverses qüestions i van valorar críticament el que va succeir a la tardor de 2017 d'ençà de l'1 d'octubre. Totes les persones des del públic participant o des de la taula van coincidir que era necessari establir debats i espais com aquest i que era una llàstima que no s'hagués donat encara.
Lluny de fer una crònica d'aquell acte, sí vull compartir algunes reflexions que van sorgir a partir de qüestions que van sortir durant l'acte i fins i tot posteriorment.
1. Eixamplar la base i fer passes decisives cap a la República, organitzant-la, és perfectament compatible. És una falsa disjuntiva. El problema que vam tenir a la tardor és que no vam continuar les passes endavant.
2. És evident que hem de fer polítiques d'esquerres, transformadores en matèria de participació, social, ecològic, etc. Aquesta és la manera d'eixamplar la base republicana perquè la República és això. Per això la proposta que va explicar Guillem Fuster de cara a les municipals del 2019 és construir projectes en aquesta línia.
3. A la tardor, es va cometre un error de càlcul. Hi ha qui pensava que la nostra mobilització forçaria l'Estat espanyol a seure a negociar. Això no va ser així. Sectors de l'UE van vendre una moto que no era. I la repressió i les amenaces de l'Estat espanyol van propiciar una certa desmobilització i la pèrdua de perspectiva de qui havia ostentat una certa direcció política.
4. La gent que vam defensar el Referèndum i l'endemà la República no ho fèiem amb la finalitat de forçar una negociació. La negociació en tot cas hauria d'haver estat una conseqüència, però l'objectiu era proclamar i defensar i organitzar la República.
5. En aquest trencaclosques hi ha qui voldria, imagina, poder tornar a l'escenari del 2006... bé, ja no ens ho empassem ho digui qui ho digui.
6. La censura a llocs com Berga i Badalona també és part de la política de l'Estat espanyol per defensar-se de l'avanç de les polítiques republicanes populars.
7. Tampoc no podem basar tot en el fet que la justícia alemana deixi marxar el President Puigdemont i vagi cap a Brussel•les. Hi ha qüestions organitzatives i polítiques que haurien d'estar en marxa: el Consell de la República i l'Assemblea d'Electes (diputats/des, regidors/es, eurodiputats/des i delegats/des sindicals) que caldria convocar ja (octubre 2018) i des d'aquesta impulsar el Procés Constituent. A partir de les municipals de 2019, l'Assemblea d'Electes renovaria part dels seus components.
Hi ha gent significada com la diputada per Girona Gemma Geis de Junts per Catalunya que estarien d'acord amb una proposta semblant a aquesta. És prou evident que hi ha gent en aquesta formació que encara estan massa lligats als interessos de partit del PDCAT que malauradament encara tenen un projecte excessivament conservador. La CUP, en paraules d'Eulàlia Reguant, també està d'acord en què cal fer passes clares per avançar i no vol que hi hagi ningú que es rendeixi ni doni cap pas enrere. En aquest sentit, les bases d'ERC han situat que el moviment independentista i republicà no pot renunciar a la determinació del moviment sobiranista a tirar endavant en el cas que no hi hagi cap possibilitat d'acord amb l'Estat espanyol.
Acabaré amb una reflexió d'en Fuster que venia a dir el següent: "ara som República, però ho som mentalment. Aquest canvi de mentalitat ens cal consolidar-lo, tot organitzant la República amb les noves institucions perquè sigui real. La mobilització popular que ha de recuperar la iniciativa, no podem esperar les "ordres de palau". I hem de ser clars i si cal haurem de canviar els lideratges si hi ha qui no vol continuar endavant la lluita per la República Catalana".
