Cada vegada més la igualtat lingüística sembla més un desideràtum que una realitat garantida legalment. Per a El Tempir, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià torna a actuar de manera política amb un nou pronunciament (ST 319/18) mitjançant el qual ha anul·lat parcialment el Decret 6/2007 que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. De fet, no és la primera ocasió que això ocorre. Cal recordar que a principi del mes de juliol el Tribunal Suprem va ordenar al TSJ que deixara de jutjar sobre el plurilingüisme perquè el decret que el regulava havia estat derogat.
El Tempir considera que el Decret 6/2007 recull i aglutina normativa dispersa que permetia l’ús preferent o vehicular del valencià en àmbits com el de la retolació, per exemple. Així, el Decret 145/86, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana sobre senyalització de vies i de serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat valenciana, en l’art. 1, deia: “Es retolarà en valencià la senyalització de les autopistes, les carreteres, els camins, […] les dependències i els serveis d’interès públic que depenen de la Generalitat Valenciana, de les Entitats Locals radicades a la Comunitat Valenciana…”. O l’Ordre d’1 de desembre de 1993, de la Conselleria d’Educació i Ciència, sobre l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat valenciana, en el seu art. 1, estableix que “El criteri general de l’ús de les llengües oficials a la Comunitat Valenciana en la senyalització de vies i serveis públics atendrà al predomini lingüístic establert en el títol cinquè de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”. Per tant, el Decret era continuador de tota aquesta normativa que, durant legislatures anteriors i sota govern del PP, s’hi aplicava sense cap problema. Per tant, no s’entén que ara el TSJ anul·le 11 articles i una disposició addicional que, entre altres aspectes, establia el valencià com a llengua vehicular de la retolació de carreteres, camins, altres dependències i serveis d’interés públic. Com és possible que abans sí que es podia fer i ara no?
D’altra banda, hi ha més d’una quarantena de sentències fermes que avalen la unitat de la llengua. Per tant, no hi ha cap fonament legal perquè ara el TSJ obligue a traduir al castellà aquells documents i expedients emesos per la Generalitat Valenciana adreçats a Catalunya i a les Illes Balears sota l’argument que el valencià no és oficial en els altres territoris del nostre domini lingüístic. Això vol dir que el TSJ no té en compte la seua jurisprudència que ha reconegut en diverses ocasions la unitat de la llengua. Per exemple, la sentència número 4/2013 del TSJ valencià dictava que hi havia “prou jurisprudència per a afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català”. En conseqüència, esperem que la Generalitat recórrega contra la sentència 319/18, en la mesura que és tendenciosa, ja que pretén donar a entendre que les administracions valenciana, balear i catalana no comparteixen la mateixa llengua.
Totes aquestes actuacions posen en dubte la divisió de poders perquè esmena l’acció del Govern Valencià en el camp de la igualtat lingüística, atés que amb el Decret no es deslegitima ni qüestiona la legalitat vigent (Estatut d’Autonomia, la LUEV, decrets i ordres) pel que fa a la regulació dels usos institucionals i administratius del valencià.
El Tempir rebutja el posicionament reaccionari d’entitats i partits polítics que viuen electoralment d’atiar un conflicte lingüístic que impedeix avançar en l’equitat lingüística, l’única garant d’una igualtat plena, real i efectiva, de drets entre valencianoparlants i castellanoparlants. De fet, atien el conflicte quan busquen en la justícia la manera de perpetuar la desigualtat i la subordinació lingüística del valencià. Una bona mostra n’és aquesta sentència, tot un torpede a les polítiques de reequilibri en una societat mixta com la nostra, en què el monolingüisme dels grups dominants dificulta que els membres dels grups lingüístics més febles puguen utilitzar la seua llengua, el valencià, en les interaccions amb els dominants.
El Tempir continuarà lluitant per l’existència de vies d’actuació que facen reals i efectives condicions equitatives, proporcionades per les institucions del País Valencià, com és el Decret parcialment anul·lat pel TSJ, de manera que els drets dels valencianoparlants resten salvaguardats.
