cementiri nuclear
Ecologistes en Acció i el Moviment Ibèric Antinuclear celebren la paralització de l'MTC de Villar de Cañas

Els problemes geològics dels terrenys i l'alt valor natural de la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) mostraven el perill de l'emplaçament del cementiri nuclear de Villar de Cañas

18/07/2018 Internacional
Ecologistes en acció Ecologistes en acció

El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, considera adequada la decisió de paralitzar l'ATC de Villar de Cañas (Conca). El Govern espanyol ha demanat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que interrompi els treballs sobre l'Informe del Permís de construcció, una autorització clau per continuar amb l'ATC. Des de l'inici del projecte Ecologistes en Acció ha denunciat l'error que suposava posar-lo en marxa. Ecologistes en Acció i el MIA recorden que l'origen del cementiri van ser les pretensions de l'antic Govern del Partit Popular, i en concret de María Dolores de Cospedal, perquè aquest cementiri es construís a la comunitat autònoma que ella presidia, Castella-la Manxa, el que li atorgava un control sobre la gestió dels residus i sobre la política nuclear.

El projecte de construir un MTC apareix en el 6è Pla General de Residus de 2006, ja obsolet. Aquesta instal·lació prevista per al 2010 encara no posseeix tots els permisos necessaris per a la construcció. Part d'aquest retard es deu a les males condicions geològiques dels terrenys sobre els quals s'assentaria l'ATC. Un fet que ha quedat palès en els informes de l'àrea de Ciències de la Terra del propi CSN i la consultora URS, que treballa sovint per al Consell de Seguretat Nuclear. Els possibles riscos d'enfonsament i altres característiques geològiques d'aquests terrenys convertien el MTC en una instal·lació molt perillosa que disparava els costos de construcció.

Tot i que aquest era motiu més que suficient per paralitzar l'MTC de Villar de Cañas, successius governs i l'obstinació de Cospedal han mantingut el projecte acumulant despeses innecessàries. Un emplaçament que ha bloquejat a més la intenció de la Junta de Castella-la Manxa, sota la presidència d'Emiliano García-Page, que va procedir a l'ampliació de la ZEPA de la Llacuna de la Fita, abastant aquests terrenys que, inexplicablement, no estaven inclosos en la declaració original.

Aquest enorme retard ha motivat que totes les centrals nuclears tinguin ja Magatzems Temporals Individualitzats (ATI) o plans per construir-los davant l'absència d'una política de gestió de residus nuclears clara. Per això, la complexa gestió dels residus d'alta activitat no es pot separar de la política nuclear. Una política real ha de passar per establir amb claredat el tancament de les centrals nuclears en acabar els seus permisos actuals, de manera que es pugui conèixer la quantitat de residus altament radioactius a gestionar. Una matèria pendent del Govern espanyol des de fa dècades, ja que tots els projectes de gestió de residus d'alta activitat que s'han posat en marxa a l'Estat espanyol des de 1986 han naufragat.

Ecologistes en Acció i el Moviment Ibèric Antinuclear assenyalen que el més assenyat seria procedir al tancament de centrals nuclears i obrir un debat tècnic, ciutadà i polític sobre la gestió dels residus que romandran radioactius durant milers d'anys.