"La democràcia és exactament això: la possibilitat de ser la opció més votada però no la majoritària"
Democràcia interna
10/07/2018 Hemeroteca
Jofre Llombart. Foto: el Món Jofre Llombart. Foto: el Món

Soraya Sáenz de Santamaría s’ha autoproclamat vencedora de les primàries del PP tot i que ha aconseguit menys del 37% dels vots. Si arriba a ser-ho, la pròxima presidenta del PP i candidata a la presidència d’Espanya ho serà amb poc més que la confiança d’un de cada tres militants. Però la resta de candidats ha obtingut menys vots. Ella és la legítima vencedora. Que lluny li deu quedar com menystenia un 48%.

Pablo Casado ha quedat segon en aquestes primàries. Però creu que ell pot dirigir el PP perquè com que Soraya Saénz de Santamaría ha obtingut aquest 37%, ell pot aglutinar el 63% restant. Que lluny li deu quedar quan deia que “ha de governar sempre la força més votada”.

Maria Dolores de Cospedal dubta de si donar el suport a algun dels dos candidats, però si ho fa, li donarà a Pablo Casado. Que lluny li deu quedar quan es lamentava dels “pactes de perdedors” que van apartar el PP de la Moncloa.

El reglament de les primàries del PP deia que si en la primera volta el marge de vots entre el primer i el segon era molt gran, el primer quedava automàticament proclamat president. Però si el marge era estret, com ha estat el cas, hi hauria una segona elecció, aquest cop amb compromissaris (és a dir, vot indirecte). Soraya Saénz de Santamaría ha proposat a Pablo Casado que ella sigui presidenta i aquest li ha dit que no, que “les normes s’han de complir”. Deliciós. Deliciós que el portaveu del PP li digui a l'ex-vicepresidenta del govern espanyol que s’ha de complir la llei i deliciós que Saénz de Santamaría es pugui imaginar sortides polítiques que desborden normatives.

La democràcia és exactament això: la possibilitat de ser la opció més votada però no la majoritària. La possibilitat d’aglutinar visions menors per un objectiu major. La possibilitat que la majoria actual qüestioni allò que va acordar una majoria anterior. Quan la democràcia és interna perquè la comences a interioritzar llavors fins i tot comences a trobar boniques les urnes de cartró que tant vas ridiculitzar perquè el que realment t’importa és el que hi ha dins.