A principis d'agost de 1462 comença la primera ocupació francesa de la Catalunya Nord. A partir de llavors l'auge de la resistència nordcatalana va obligar el rei de França a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, el rei Joan II va buscar el suport de Lluís XI de França per tal de sufocar la revolta de la Generalitat. El 3 de maig de 1462 té lloc l'Entrevista de Salvatierra entre els dos monarques: Inicialment, Lluís XI oferí ajut militar a Joan II a canvi d'un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya quedaven empenyorades per un valor de 200.000 escuts. Finalment, però, al tractat de Baiona les condicions foren encara més dures i van consitir que fins que no es retornés el deute, Joan II cedia temporalment al rei francès els drets sobirans sobre Els Comtats, així com llur jurisdicció i emoluments. La xifra total del deute es va quantificar en 300.00 escuts d'or. Quedaren específicament inclosos en aquesta cessió els castells de Perpinyà i de Cotlliure i també Puigcerdà (la Cerdanya i la Vall de Ribes eren la "Catalunya Nord" ja que havien format part del Regne de Mallorca), places fortes a on s'instal·laren les noves guarnicions franceses. La notícia que Joan II havia hipotecat una part del país als francesos va enfurismar els catalans i fou molt mal rebuda a Barcelona, cosa que va convèncer encara més les autoritats catalanes de la necessitat de la revolta contra el rei.
L'ocupació francesa fou molt mal acceptada pels rossellonesos. Quan Joan II i el seu exèrcit recuperen Perpinyà, l'1 de febrer de 1473, es troben amb les portes obertes de la població. Al març els francesos contraataquen assetjant Perpinyà i saquejant el Rosselló. El 17 de setembre fou signat el Tractat de Perpinyà segons el qual els comtats esdevenien territori neutral fins als reemborsament del deute contret per Joan II. Amb tot, cal dir que el tractat no fou respectat i les tropes franceses tornaren immediatament als comtats, posant setge a Perpinyà i apoderant-se d'Elna.
El reembossament del deute de Joan II no es va produir mai; i com que els Comtats es mostren molt difícils de governar per la constant resistència dels rossellonesos i, en particular, dels perpinyanesos, Lluís XI va decidir de restituir-los a Ferran II. El retorn es va produir amb el Tractat de Barcelona el 19 de gener de 1493, entre Ferran II i Carles VIII de França. La restitució per part de Carles VIII és feu amb la intenció d'obtenir la neutralitat de la Corona d'Aragó quan el rei francès iniciés la conquesta de Nàpols.
Durant l'ocupació breu del Rosselló per Lluís XI va canviar la destinació del Castellet de Perpinyà. La fortalesa ja era inútil perquè els conflictes amb França havien acabat amb l'ocupació; per això esdevingué presó d'estat. Les finestres van ser enreixades i el passatge del pont llevadís va ser suprimit. Tanmateix, calia assegurar una sortida de la vila cap al Vernet, així es va juxtaposar el Castellet petit a la bastida primitiva del 1478. Fou el Portal de Nostra Senyora del Pont. Una porta que conserva en l'estil una harmonia amb la resta del monument, tot i que els matacans ens indiquen que fou bastida en una època més tardana.