Des de llavors hem realitzat multitud d'accions al carrer, declaracions públiques; s'han obert nous tancaments en altres barris i poblacions, s'ha generat un moviment reivindicatiu que abasta a tot l'estat espanyol però les nostres demandes segueixen sense ser ateses.
Lluitem per 11 punts clars i concrets: pel padró que encara se li nega a milers de persones, pels papers que avui són inaccessibles a causa del requisit del contracte, per la reagrupació familiar per la qual t'exigeixen un habitatge de preu inassolible, per la nacionalitat sense necessitat d'exàmens que ni els espanyols de naixement superarien, pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions, perquè sobreviure de la venda ambulant no sigui delicte, perquè les treballadores de la llar i la cura tenen iguals drets que qualsevol treballador.
En definitiva, lluitem contra el racisme i l'opressió de la dona que són els inspiradors d'aquesta política encarnada en la Llei d'estrangeria. Una Llei que no hauria d'existir.
Però els governs romanen insensibles. Era d'esperar que insensible i racista anés el govern de Rajoy, però el govern de Pedro Sanchez tampoc ha pres mesures concretes contra aquesta discriminació quotidiana.
Fins ara hi ha hagut gestos, però els gestos no són suficients. S'ha rescatat als i les migrants del Aquarius i Open Arms; però a punt d'expirar els dies de permís temporal el futur de molts d'ells torna a ser incert. Se'ls deportarà, se'ls retindrà en el CIE o se'ls acollirà amb dignitat i drets? El govern afirma que s'acollirà als refugiats i es rebutjarà als “immigrants econòmics”. Una distinció absolutament falsa, tots i totes fugim del terror de la guerra o del terror del gana i la misèria, busquem refugi per a una vida digna fruit del nostre treball. Tots i totes som iguals
Aquesta política de gestos per quedar bé, encara que no canviï pràcticament gens fins i tot es queda curta. La delegació del govern de Rajoy va rebre a la comissió negociadora de la tancada migrant, òbviament per fer cas omís de les seves reivindicacions; però la delegació del govern de Pedro Sanchez ni tan sols ens ha rebut després de més de 30 dies d'espera. On està el canvi?
Per això anem a seguir lluitant i seguirem fins a ser escoltats i aconseguir els nostres justs drets. I creiem fermament que aquesta no és solament mostra lluita, sinó que és la de tota la societat, per la igualtat, per la fi de l'explotació laboral i l'exclusió social, contra el racisme i contra el patriarcat i les lleis que ho encarnen.
En l'última assemblea van sorgir diferents iniciatives (noves manifestacions, cassolades, possible vaga de gana) que volem donar a conèixer a l'opinió pública. Iniciatives que tenen per objectiu aconseguir una entrevista en la qual la delegació de govern respongui a les nostres demandes.
