Les dues regidores de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona, acompanyades del diputat Carles Riera, van ser ahir dins i fora del Nou Estadi per denunciar enèsimament els Jocs del Mediterrani 2017, que se celebren el 2018, que han representat una inversió de diners públics que no responen a les necessitats de la ciutadania, i que condemanaran l'Ajuntament a retornar un deute històric i a mantenir unes instal·lacions sobredimensionades per les necessitats de la ciutadania. La presència del president i rei espanyols i el caràcter espanyolista de la cerimònia d'inauguració -militars inclosos- també van ser contestades per part de la CUP des de les mateixes grades del Nou Estadi.
La CUP de Tarragona -i del conjunt del territori- s'ha oposat des del primer dia a l'organització dels Jocs del Mediterrani, entenent que no eren una prioritat per a les necessitats de la ciutadania, tal i com s'ha demostrat en els darrers dies: les obres de construcció no han donat treball a la llarga llista de gent a l'atur dels barris que acullen les instal·lacions, la mala planificació de les obres han suposat uns sobrecostos desorbitats, el disseny de les instal·lacions no tindrà cap mena de sentit un cop acabats els jocs i l'Ajuntament encara no sap com es gestionaran... i, finalment, la manca d'interès de la ciutadania per aquest esdeveniment, que va queda pal·lesa en la cerimonia inaugural, quan moltes de les grades estaven completament buides, quan s'havien regalat centenars d'invitacions.
La CUP critica que l'alcalde Ballesteros digués en una entrevista el mateix matí, que les entrades per a la inauguració estaven quasi exhaurides, quan és evident que això no va ser així. Per la CUP aquesta nova mentida demostra que els Jocs del Mediterrani ha estat un projecte personalista i electoralista de Ballesteros i el PSC, que generarà una hipoteca a les arques municipals que, de ben segur, implicarà en els propers anys retallades en partides pressupostàries socials per poder tornar el deute.
Així com també, denuncia la deriva espanyolista del govern municipal, fins al punt de convidar fins a tres cops en dos mesos a l'exèrcit espanyol a la ciutat (la darrera ahir en el propi espectacle inaugural) mentre es fa el discurs de la pau i el diàleg, així com el caràcter de la pròpia cerimònia que es va realitzar ahir a la nit, i que va invisibilitzar la cultura i el teixit associatiu de la ciutat.
Laia Estrada i Jordi Martí, acompanyades del portaveu al Parlament de la CUP-CC, Carles Riera, van participar ahir en la concentració convocada pels CDR a l'esplanada en front del Nou Estadi, per denunciar la presència del president i monarca espanyol.
Justament, en el moment de realitzar la roda de premsa, un dispositiu desproporcionat de Mossos d'Esquadra van encapsular a més d'un centenar de manifestants, les quals van rebre empentes dels agents antidisturbis i van estar més d'una hora retingudes sense poder moure's del lloc sota un sol imponent. Mentrestant una vintena d'espanyolistes estaven protegits per quatre cordons policials i, constantment, gent amb banderes espanyoles que anaven a la inauguració (sense saber si pagant entrada o amb invitació de l'Ajuntament) provocaven a les manifestants amb insults de caràcter homòfob i xenòfob.
El portaveu de la CUP-CC al Parlament de Catalunya, Carles Riera, va demanar explicacions al president Torra i al conseller Buch, pel tracte rebut per part del dispositiu policial, i va exigir que s'acabi amb l'assetjament i la repressió dels cos policial autonòmic a les manifestacions pacífiques. La CUP també denuncia que 45 persones van ser retingudes durant una hora i identificades, de forma totalment discrecional i discriminatòria i que els Mosso van gravar amb càmeres a totes les persones manifestants.
Riera també va demanar al president Torra que mostrés el seu rebuig a la presència del govern i el monarca espanyol, qüestió que també va plantejar la CUP de Tarragona a la resta de forces polítiques republicanes a l'Ajuntament. Tanmateix, la CUP es va quedar sola a les grades del Nou Estadi mostrant estelades i domassos exigint la llibertat dels presos polítics.
