La CUP-Crida per Girona ha denunciat que, una vegada més, la Fiscalia de l’Estat ha utilitzat les seves prerrogatives per muntar espectacles mediàtics que ens desvien dels vertaders responsables de la corrupció tant pel que fa a la gestió de l’aigua com respecte a altres macrocasos de corrupció de l’Estat espanyol. Cal recordar que la CUP fa un any que no té cap notícia del procediment, i que tota la documentació que s’ha vingut a buscar a l’Ajuntament s’hauria pogut sol·licitar per escrit. "Que la corrupció no tapi la guerra bruta, i que la guerra bruta no tapi la corrupció", ha remarcat.

La querella que va interposar la CUP el 2015 davant la fiscalia anava dirigida contra la societat Girona SA, participada per Aqualia (33%), AGBAR (32%) i CaixaBank (34%) i 1% que no queda clar de qui és; i contra el directiu d’aquesta societat que al mateix temps era el directiu d’AGISSA, empresa mixta (80% Girona SA, 20% ajuntaments Girona, Salt i Sarrià). Es  denunciava un funcionament fraudulent i opac que arrencava l’any 1992 amb la constitució de l’empresa mixta AGISSA. La querella denunciava apropiació indeguda per part dels privats. Després d’un any, la fiscalia va decidir portar denúncia al jutjat, que posteriorment a començar la investigació. Cal dir que la Fiscalia va absentar-se en moltes de les declaracions i diligències practicades. Un cop iniciada la investigació, l’Ajuntament també va decidir personar-se en la causa com a acusació particular.

El 2017 la Fiscalia Anticorrupció va entrar al cas, en substitució de de Girona. Aquest òrgan va aportar un informe de l’Agència Tributària, va demanar noves imputacions relacionades amb persones vinculades a Girona SA i va acordar el secret d’actuacions. Des de llavors, les actuacions es troben sota secret, i la CUP no ha rebut cap comunicació del jutjat. En la mateixa època es va acordar la intervenció judicial d’AGISSA en favor de l’Ajuntament de Girona i es va apartar a la societat privada de la gestió de les aigües, perquè el jutjat va considerar que la millor tutela del servei d’aigües vindria precisament del consistori gironí.

Sorprentment, avui la CUP ha tingut coneixement d’una nota pública de la Fiscalia Anticorrupció en què informa que s’està investigant la compra del Fons Santos Torroella amb el cànon de l’aigua, un fet que no formava part de la querella de la formació. La CUP ha anunciat que tant bon punt sigui possible, ja que les actuacions són secretes, demanarà que se separin les causes per evitar que els vertaders responsables de l’apropiació indeguda i del fet delictiu quedin a l’ombra per un objectiu de la fiscalia d’anar contra Carles Puigdemont.

En la vessant política, la CUP ha manifestat que sempre s’ha oposat a l’operació del Fons Santos Torroella perquè considerava que no era prioritària des d’un punt de vista cultural perquè hi havia altres necessitats, i perquè el context social demanava altres inversions municipals orientes a garantir els drets socials de tots els gironins i les gironines. A més, hi havia i hi hagut, com el temps ha demostrat, una manca de projecte i de planificació museística a la ciutat com bé demostra que més de 4 anys després el projecte resti aturat i les obres guardades en un magatzem.

La formació també ha criticat que la proposta de finançament de la compra perquè considerava que els diners del cànon (o els diners que sobraven gràcies al cànon) s’havien d’invertir tots en el servei d’aigua per garantir un servei de més qualitat o amb tarifes més econòmiques per als gironins i les gironines. Es tractava d’un fet que va ser denunciat políticament àmpliament per la plataforma Aigua és Vida i per la mateixa CUP. Per això, entre d’altres, en el seu moment la CUP va proposar una consulta ciutadana per ratificar o no la compra d’aquest fons.