Josep Borrell parlava de desinfectar Catalunya; Màxim Huerta va escriure “putos independentistas”, i Grande-Marlaska és qui va enviar a judici els autors d'una caricatura dels Prínceps d'Astúries a la portada de la revista "El Jueves" i també qui va empresonar dues vegades Arnaldo Otegi. Menys se n’ha parlat de la nova ministra d’Agricultura, que és qui va avalar el projecte Castor, i del cap de gabinet de Pedro Sánchez, que va ser assessor del popular Xavier García-Albiol. I tot ells formen part del nou Executiu espanyol.
El canvi de color al govern espanyol podria ser una molt bona notícia per a Catalunya, si el PSOE fos veritablement un partit d’esquerres. És cert que l’Executiu que ha format Pedro Sánchez vol donar -com a mínim formalment- la imatge de progressista. Però ja ho ha dit aquest divendres el president Carles Puigdemont, “els discursos no fan política”, alhora que avisava que el nou govern espanyol “ha generat expectatives per sobre de les seves possibilitats”.
Pedro Sánchez i el socialisme espanyol tenien una fantàstica oportunitat per demostrar la voluntat real de diàleg amb Catalunya. I no només de paraula, com fins ara. L’elecció dels ministres determina el rumb que prendrà el nou govern de l’Estat. “Pels seus fets els coneixereu”. I, no ens enganyem, ja els coneixem.
