Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Sobre les proves externes de competències bàsiques de 6è

Els resultats d’aquestes proves, implementades en el sistema educatiu de fa ja 8 o 9 anys, revelen que més que de fracàs escolar caldria parlar de fracàs social, atès que els resultats deficients que se n’obtenen recauen sobre els sectors socials més desafavorits. Per tant, per millorar realment l’educació és necessari aplicar polítiques econòmiques, laborals i socials que millorin la qualitat de vida d’aquestes persones i no pas persistir en les de caire neoliberal imperants.

USTEC·STEs (IAC) dóna suport a les famílies que, fruit de la reflexió, decideixin que els seus fills o filles no participin en les proves externes de competències bàsiques de 6è, que enguany es fan el 8, 9 i 10 de maig. El nostre suport es basa en les raons següents:

  • Creiem que es realitza una considerable despesa en portar a terme unes proves absolutament innecessàries social i educativament, perquè la informació que poden aportar als centres aquests ja la coneixen i és molt inferior a aquella de la que disposen. A més, aquest tipus de proves entren en contradicció amb el treball que es fa als centres, amb l’avaluació continuada, amb les adaptacions curriculars i amb l’esforç que fa el professorat per ajudar l’alumnat que té més dificultats. No considerem que sigui gens pedagògic l’ensinistrament per a la superació d’unes determinades proves que, a més, resten temps, energies i efectivitat a allò que és realment necessari de fer a l’escola.

  • L’Administració hauria d’implicar-se en l’aportació dels recursos necessaris, en el suport als professionals, i en definitiva, en el foment de la xarxa pública de la qual és titular.

  • Seguint la filosofia de les revàlides de la LOMCE, el Departament es va avançar a l'hora d'aplicar les proves de competències i les diagnòstiques, per molt que en el seu discurs es mostrés contrari a aquesta llei. Tot aplicant criteris LOMCE, el Departament fa anys que utilitza els resultats d’aquestes proves com a indicador per classificar els centres i fer-ne rànquings, fins al punt que poden contribuir a determinar les retribucions del professorat. Tot i així, les úniques comunitats que fan proves amb caràcter censal són Madrid i Catalunya, després del RD Llei 5/2016 que paralitza l'aplicació de la LOMCE i que treu l'obligatorietat de fer les proves i les estableix amb caràcter mostral. 

  • Com a sindicat contrari a la Llei d’educació de Catalunya (LEC), ja vam advertir que aquestes avaluacions externes servirien per fomentar la competitivitat entre els diferents centres. Ja hem pogut veure alguna filtració interessada a la premsa del resultat d’aquestes proves, amb un perjudici immens per al conjunt del sistema educatiu i per a algunes escoles en concret.

Volem recordar a la comunitat educativa que, per mitjà de la inspecció i els informes d'EAP, l'Administració ja té una radiografia precisa i més fiable del nivell d'assoliment competencial de cada centre i que, en comptes de fiscalitzar la tasca dels i les docents, hauria d'esmerçar esforços aportant més recursos a les comunitats educatives més vulnerables.

Finalment, i posant-nos la bena abans de la ferida, no voldríem com ha passat en ocasions, que dels resultats obtinguts se’n remarqués la diferència existent que hi pugui haver entre els resultats dels centres públics i els dels privats-concertats, atès que aquestes diferències estan estretament relacionades amb el nivell socioeconòmic de les famílies i no pas amb el tipus de centre, i per això no són de cap manera comparables. És més que evident que per a establir comparacions cal fer-ho entre realitats molt semblants i, en el cas de l’educació, la procedència dels i les alumnes en relació amb el nivell socioeconòmic de les famílies resulta determinant.

Després del llarg període de retallades a què ha estat sotmesa l’educació pública al llarg dels darrers anys i del qual només se n’havia iniciat una tímida reversió amb l’acord de 31 de gener de 2017 que s’ha vist estroncada momentàniament amb la dissolució del Parlament i la destitució del legítim govern de la Generalitat, allò que convé al sistema educatiu d’aquest país és avançar en un millor finançament que la llei vigent -la LEC- situa en el 6% del PIB català, és a dir, uns 13.800M€ anuals. Val a dir, que la inversió -que no despesa- actual no arriba al 2,5%.

En definitiva, doncs, menys proves externes de competències bàsiques, per no dir cap, i més inversió en educació és allò que ens cal.

USTEC·STEs (IAC), 8 de maig del 18.

Valora
Rànquings
  1. La CUP, ICV, ERC i PDeCAT d'Argentona aniran junts a les municipals
  2. S'ha acabat el crèdit
  3. La CUP impulsa una Proposta de Resolució conjunta per fer front a l’estratègia electoralista de Cs
  4. "Li demano a Puigdemont que no posi un peu al coll de qui està sent trepitjat"
  5. De governs efectius, investidures esguerrades i vots eixorcs
  6. Cim de les invisibilitzades en suport a la Tamara i l'Adri i Mallorca s'agermana a Cims per la Llibertat en solidaritat a Valtònyc
  7. Poble Lliure afirma que l’independentisme no té estratègia ni direcció política
  8. La CUP fa possible la modificació de la llei que permet les Iniciatives Legislatives Populars
  9. La Maternitat d’Elna
  10. Presentació de la sectorial d'Ensenyament: "La República comença a les aules"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid