La situació política entorn del referèndum de l’1‑O ha posat de manifest la capacitat dels poders de l’Estat per restringir drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’informació. No és una capacitat nova i de fet és una capacitat que s’empara en la legalitat. Però ara s’ha fet viral, perquè ha afectat a bastament i directa desenes, centenars, de ciutadans anònims. Al seu torn, la tensió social viscuda durant els mesos de setembre, octubre i novembre del 2017 ha complicat l’exercici de la professió periodística. L’augment de la temperatura als carrers s’ha traduït, clarament, en més amenaces, intimidacions o agressions a professionals o mitjans, en bona part a càrrec de ciutadans. El 2018 hem tingut nous ensurts, com les agressions dels Mossos a fotoperiodistes que cobrien les protestes per l’empresonament dels líders independentistes i per la detenció de Carles Puigdemont.
Són només algunes de les conclusions a què hem arribat des de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils, arran de la feina del Mapa de la Censura. En aquesta plataforma hi registrem des del 2015 possibles restriccions als drets fonamentals a les llibertats d’expressió i d’informació de periodistes, mitjans i ciutadania als Països Catalans. Els esdeveniments ocorreguts a partir del setembre del 2017 ens van dur a fer-ne un seguiment excepcional, a ampliar-ne l’àmbit d’anàlisi i a elaborar-ne un informe.
Entre el 6 de setembre del 2017, dia de l’aprovació de la Llei del referèndum, i final d’any, van tenir lloc com a mínim 146 incidents directament relacionats amb l’1-O. D’aquests, 37 són amenaces, intimidacions o agressions a periodistes o mitjans, un 65 % dels quals van ocórrer en el marc de manifestacions nacionalistes espanyoles. També se’n van produir en el context de manifestacions independentistes, o a càrrec d’agents dels cossos de seguretat. La xifra és alarmant. La manca de protecció dels professionals i la falta de condemnes a les coaccions que han sofert és una agressió directa al dret de la ciutadania a estar ben informada.
També hem vist com multitud de decisions judicials i administratives, d’una banda, i declaracions públiques de dirigents polítics, de l’altra, atacaven la tasca de certs mitjans, especialment els públics catalans. Un exemple n’és que la junta electoral de Barcelona ha sancionat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb quatre multes de 1.000 euros per vulnerar la neutralitat.
A més, un gran gruix dels incidents relacionats amb l’1-O són el mig centenar que estan vinculats amb l’exercici de la participació social o política de la ciutadania. Per exemple, identificacions de persones que penjaven cartells sobre el referèndum; denegació de permisos per fer actes relacionats amb l’1-O; tancaments de webs o investigació de ciutadans que les havien replicat.
D’altra banda, també recollim la censura a expressions artístiques o acadèmiques. En aquest sentit, encara cueja la investigació a alguns dels docents de la Seu d’Urgell i de Sant Andreu de la Barca acusats pels seus comentaris a classe arran dels fets de l’1-O.
Són tan sols alguns exemples, però el Mapa de la censura també registra tota possible vulneració al dret fonamental de la ciutadania a estar ben informada, com els acomiadaments de periodistes o qualsevol tipus de pressió a l’exercici de la seva professió. Aquest 2018 ja hem registrat una vuitantena de casos de tot tipus, cosa que ens fa pensar que ens aproparem a les xifres del 2017 que, en total, van sumar més de 240 incidents.
Si aquesta onada sancionadora i restrictiva pot servir d’alguna cosa, hauria de ser per teixir una major solidaritat entre els professionals de la informació en defensar els seus drets, així com per incrementar la consciència de tota la ciutadania sobre les necessitats de defensar les llibertats d’expressió i d’informació.
Aquest article va ser publicat originalment a La Terra, la revista de la Unió de Pagesos.
