Mostra
El Parc Nacional d’Aigüestortes inaugura una exposició que revela que va ser habitat per humans com a mínim fa 10.000 anys
16/05/2018 Història

Una exposició revolucionària. Així es defineix la mostra “Muntanyes a la Prehistòria. L’arqueologia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” promoguda pel propi Parc i que s’inaugura aquest proper dissabte dia 19 de maig a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i que s’hi podrà visitar fins el proper 15 de juliol. La mostra, que posteriorment itinerarà per tot l’àmbit del Parc Nacional, té per objectiu divulgar els fruits de la investigació que ha estat duent a terme el Parc Nacional els darrers 15 anys. Es tracta d’una investigació pionera a Europa i de la que s’han obtingut resultats inèdits. I és que segons demostra la investigació, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, considerat fins ara un territori verge pel que fa a població humanitzada, ha estat de fet un territori poblat per homes i dones des de fa com a mínim 10.000 anys. Al contrari del que es pensava fins ara, ha estat la humanització la que ha anat conformant l’actual paisatge, considerat verge fins fa poc.

Aquesta és una de les principals conclusions de la investigació arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que ha dut a terme el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals, el centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya.
“L’alta muntanya no és un territori verge com es pensava fins ara, sinó que és fruit de la intervenció humana que des de fa més de 10.000 anys ha viscut a 2.000 metres d’alçada i ha modelat el paisatge” afirma Ermengol Gassiot, comissari de l’exposició i Doctor en Prehistòria, que forma part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya.
Gassiot titlla d’inèdits els resultats ja que confronta la idea predominant fins ara en la comunitat científica de l’alta muntanya com un paisatge verge no trepitjat pels humans.