“Els filòsofs no han fet res més que interpretar el món de diverses maneres, però del que es tracta és de transformar-lo.”
“Sota el domini de la propietat privada i el diner, l’actitud respecte a la natura és el menyspreu real, la seva violació de fet.”
Avui fa dos-cents anys del naixement de Karl Marx, per qui professo una gran admiració i un gran respecte, tant per la seva vida revolucionària com per la seva talla intel·lectual. Per això he volgut compartir amb vosaltres aquesta efímera contribució a la “celebració de l’efemèride”: un parell de frases seves força interessants. N’hi ha d’altres, naturalment, i potser més importants, però aquestes dues tenen per a mi un significat especial.
La primera és força coneguda, però sovint s’utilitza d’una manera descontextualitzada, i això ha provocat molts equívocs i moltes interpretacions interessades. Il·lustra, amb una contundència definitiva, el trencament de Marx amb el posthegelianisme. Aquest trencament, però, no s’ha d’entendre com un rebuig frontal a l’especulació filosòfica (feina que Marx feia d’una manera brillant), sinó, precisament, a la seva idealització. De fet, tot i haver capgirat el sentit de la seva filosofia, Marx sempre va admirar i respectar Hegel, el màxim representant de l’idealisme alemany. La cita a què em refereixo és l’última de les onze notes de treball, que Marx va escriure el 1845, en què criticava les idees de Ludwig Feuerbach, i que Engels va publicar l’any 1888 amb el títol Tesis sobre Feuerbach.
La segona pertany a Sobre la qüestió jueva, publicada el 1843. És un exemple molt evident de la concepció que Marx tenia de la dinàmica entre les forces productives i la natura. Tant ell com Engels sabien que la humanitat no podria prosperar sense trobar un equilibri respectuós entre totes dues, i aquest equilibri no es podria assolir sense enderrocar el mode de producció capitalista. Hi ha qui pensa que aquestes idees “ecològiques” només van representar unes breus pinzellades en el llenç del seu “esvalotat” pensament juvenil, però la lectura atenta de les seves obres ens mostra que va persistir en aquesta idea al llarg de tota la seva vida. Naturalment, la successió de desastres que s’han produït, interessadament o no, a l’hora d’interpretar l’obra marxiana ha diluït moltes de les seves concepcions en un seguit de despropòsits. Un exemple d’aquesta pèrdua de precisió interpretativa el trobem en un paràgraf d’una traducció castellana d’El Capital (El Capital. Crítica de la Economía Política, FCE, Mèxic, 1978, p. 136. Dec aquest exemple a Manuel Arias Maldonado: “Prometeo desencadenado. Sobre la concepción marxista de la naturaleza”, RIPS, vol. 3, núm. 2, 2004). En aquest paràgraf, la paraula alemanya Stoffwechsel apareix traduïda com a intercanvi, però, en realitat, significa metabolisme, un concepte clau amb el qual Marx va poder expressar acuradament la interdependència entre la natura i la societat; una interdependència que no és un simple intercanvi, sinó també una acció reguladora que contempla la capacitat dels éssers humans d’intervenir en la seva relació dinàmica amb la natura. Molts ecologistes s’escandalitzen amb la concepció marxiana de la natura, sense tenir en compte que exposa els fonaments del procés històric de la seva apropiació social i la consegüent conflictivitat de les relacions humanes amb el medi, sovint ignorades pel pensament ecologista.
Ignasi Farinyes Gasalla
Filòsof
5 maig 2018