Des de l’esguard secessionista, és una bona notícia que a partir d’ara sigui més fàcil usar el 155 sempre que calgui. No és bona pels autonomistes, i menys en concret pels Comuns i per Podemos, els quals molt sovint abusaven, en la seva propaganda, de compaginar les consignes sobre la desobediència civil amb les d’un suposat sobiranisme restringit al marc autonòmic.

El desllorigador d’aquest darrer i contradictori concepte, sobiranista i autonomista, estaria basat en una presumpta immutabilitat dels drets d’autogovern dels Catalans. Així doncs, era lògic el rebuig dels Comuns a les crides a la desobediència que llançava  la CUP,  atès que el blindatge de competències autonòmiques requereix que l’autonomia tampoc no s’apropiï  de poders pertanyents a Madrid, que en el cas espanyol són els poders fonamentals.

La bondat de les clarificacions conceptuals és que faciliten molt les clarificacions perceptives de la població. Si el marxisme va permetre evidenciar l’explotació que es produïa en les relacions econòmiques i laborals, per posar un exemple aclaridor, també en el  nostre cas la facilitat que es produeix a partir d’ara, arran de l’ús del 155, dificultarà l’ocultació de la condició estructural de submissió dels Catalans pel fet de ser-ho.

No dubto que quan es redueixi l’actual crispació, la burgesia catalana i les forces polítiques borbòniques de dreta i d’esquerra intentaran pactar les “condicions de comoditat” dins  les quals poden trobar-se tots prou confortables.  Estic segur que quan arribi aquell, la solució per part dels que intenten vendre al seu electorat consignes con la de la “desobediència civil” serà una estratègia basada en intentar blindar el major nombre de competències possible per a dificultar noves intervencions contra la Generalitat.

Tanmateix, l’experiència que hem sofert del  155 ha permès visualitzar de manera clara i diàfana on són les línies vermelles, fins al punt que a partir d’ara ni tan sols Euskadi (exemple d’un blindatge competencial amb el qual una bona part dels independentistes catalans n’haurien tingut prou) ja no podrà estar tranquil. En aquest sentit, no solament haurem recarregat els arguments de l’esquerra independentista catalana front la tendència a l’acomodament d’exconvergents i esquerrerrepublicans, sinó que també es podria reactivar d’independentisme basc aprofitant que darrerament s’han esfondrat tots els mites que sustentaven l’anomenada via democràtica a la sobirania.