Violència

Mireu si n’és de grossa, la cosa, que la premsa de la caverna ha de publicar fotos falses per intentar demostrar la violència dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i continuar teixint aquest relat que ha de permetre fer possible la seva persecució penal. Així, darrerament, hem vist imatges amb incidents atribuïts a aquests grups que en realitat mostraven trifulgues ocorregudes en indrets tan allunyats de Catalunya com alguns països sud-americans.

També fotografies de personatges que, en realitat, eren aficionats del Deportivo Alabès fent-ne de les seves per Vitòria. Fins i tot, i això és més sagnant, el diari La Razón –demostrant una vegada més que el nom no fa la cosa- es permetia d’ensenyar com són de dolents aquests CDR amb imatges terribles d’agressions... de la ultradreta a València contra una manifestació pacífica en defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Uns atacs, per cert, que ni el Partit Popular ni els falangistes de Ciutadans van condemnar. De fet, fins i tot es van negar a signar un text institucional a les Corts valencianes que censurava “els insults, amenaces i intents d’agressió” ocorreguts en el passat 9 d’octubre a València en què “molts ciutadans van ser agredits simplement per les seves idees” i “van veure obstaculitzat el seu dret a una marxa pacífica”.

No van condemnar uns assalts brutals contra ciutadans pacífics i, per contra, s’inventen una violència inexistent. I, fins i tot, M punt Rajoy no s’està d’afirmar que “utilitzarà tots els mitjans policials i judicials” per combatre’ls [els CDR], mostrant una vegada més quina és la realitat de la separació de poders a l’Espanya del segle XXI. Un Estat on la maquinària política, policial, judicial i mediàtica camina a l’una per acabar “demostrant” que aixecar les barreres d’un peatge d’una autopista és en realitat una “actitud violenta i intimidatòria” que ha de ser tipificada com a rebel·lió i castigada amb penes superiors als trenta anys de presó. Tot plegat faria riure si no fes plorar.

Volen trobar violència a Catalunya, el PP i C’s? Doncs ho tenen molt fàcil. Només els cal mirar al seu voltant. De fet, des del 8 de setembre fins a l’11 de desembre del 2017, segons Media.cat, hi va haver 139 accions violentes documentades protagonitzades per defensors de la unitat d’Espanya, cosa que va provocar més d’un centenar de ferits de diversa consideració. Detinguts? Cap, evidentment. Com sempre. I això que aquí no s’hi inclouen les accions policials destinades a impedir que la gent pogués votar en aquell 1 d’octubre que sempre més recordarem.

Volen trobar violència? Doncs mirin al seu voltant, entre algunes de les persones amb què es manifesten. També vostès, Sr. Iceta i Illa, que qualifiquen d’acció insurreccional aixecar les barreres d’un peatge el 2018, mentre es mostraven “comprensius” amb els que ho feien el 2012 durant la campanya #novullpagar.

Volen trobar violència? Preguntin als professionals de Catalunya Ràdio què van sentir quan el vespre del 27 d’octubre l’emissora va ser atacada per una colla de descerebrats de casa bona que baixaven de més amunt de la Diagonal al crit de “¡Viva España!” i “¡A por ellos!”. Preguntin si tenen notícia d’alguna detenció malgrat les múltiples evidències gràfiques. Preguntin-ho als equips de BTV agredits per aquestes turbes de cadells —i no tan cadells— feixistes per fer la seva feina. Preguntin als professionals de TV3 com conviuen amb tota la violència verbal que els vomiten al damunt des del bloc del 155 al qual pertanyen —prietas las filas- Iceta, Illa i l’actual cúpula del PSC. Preguntin-ho.