El pròxim diumenge, un dia després de commemorar la proclamació de la República catalana el 1931, l'Espai Democràcia i Convivència, que agrupa organitzacions socials, entitats veïnals i sindicats, ha convocat una gran manifestació en defensa dels drets i per la llibertat de totes les persones empresonades preventivament. Uns 700 autocars d'arreu de Catalunya és previst que arribin diumenge a Barcelona per transportar manifestants que recorreran l'avinguda del Paral·lel darrere la pancarta: "Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!" Faltarà tan sols un dia perquè es compleixin sis mesos de l'empresonament dels Jordis.
Per telèfon, Txell Bonet explica que, afortunadament, avui i altres dies un amic l'acompanya de Madrid a Soto del Real amb cotxe, que a més ja porta incorporada la cadireta per al seu fill que encara no té ni un any: "li donaré la Creu de Sant Jordi per què està fent", bromeja. El cert és que si hagués d'agafar un taxi per a cada visita, es gastaria més de 600 euros al mes; més de 100 euros per cada trajecte d'anada-tornada. Avui la família veurà Cuixart a través d'un vidre durant 40 minuts, però cada quinze dies toca un vis-a-vis de dues hores amb contacte físic. En el seu cas, per tenir una criatura menor de tres anys, cada tres mesos té un vis-a-vis extra.
"Tot plegat, és un tetris"
L'empresonament d'una persona s'ha d'efectuar a la presó més propera a la seva llar. Ho estableix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per l'ONU i el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, però l'Estat espanyol aplica l'allunyament a molts presos i preses, majoritàriament basques i ara a catalanes.
Per concentrar viatges cap a Madrid, Bonet s'organitza per encadenar la visita quinzenal i la setmanal, dijous i divendres. Al principi, hi anava els dissabtes, però és quan es concentren més visites, es triga més temps a passar els controls i a l'obstacle del vidre s'hi sumava el soroll. "Tot plegat és un tetris", descriu Bonet, "però et vas adaptant als imprevistos que sorgeixen. L'altre dia em van canviar l'hora de visita i vaig haver d'agafar un nou bitllet d'AVE".
Sense cap abonament, quatre viatges de tren d'anada i tornada Barcelona-Madrid, prenent un preu mitjà, tenen un cost de 656 euros. Són 5.272 Km mensuals al que cal sumar-ne 516 més per arribar al centre penitenciari. Quan el seu amic no pot acompanyar-la, ho fa un taxista que s'espera que acabi la visita per fer el viatge invers: "tothom és molt solidari", agraeix. Afortunadament, Bonet compta amb el pis d'una amiga a Madrid on fa nit cada setmana; si no, les despeses es dispararien.
El fill és molt petit, però sempre viatja amb ella cap a Soto del Real: "Ell i el seu pare estaven construint el vincle...", però es va truncar quan la jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, el 16 d'octubre, va decretar presó preventiva per a Cuixart i Sànchez, investigats per un delicte de sedició com a instigadors de les protestes contra l'escorcoll a la seu del departament d'Economia de la Generalitat, el 20 de setembre passat. Bonet intenta refer l'esquerda quan cada setmana el president d'Òmnium Cultural veu a través del vidre la seva criatura o quan la pot acaronar dos cops al mes.
La dispersió té un gran impacte per a les famílies. "Tens la sensació que cada trajecte és una gimcana", lamenta Bonet. Una carrera d'obstacles, que no tan sols són físics i econòmics, sinó també –i sobretot– emocionals. A la sortida de Madrid sovint hi ha molt trànsit i "sempre pateixes per si passa alguna cosa i arribes tard a la visita. També em passa pel cap haver-me oblidat el DNI". La previsió i la prudència passen a formar part disciplinadament d'aquests trajectes i, malgrat tot, fins que no ha passat el primer control, Txell Bonet no està tranquil·la.
Diversos ajuntaments, inclòs el de Barcelona, han aprovat mocions de rebuig a la presó preventiva i sol·licitant el trasllat immediat de totes les persones preses a les presons madrilenyes a centres penitenciaris catalans. Per ara, la justícia espanyola n'ha fet cas omís.
