Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reflexions en la Diada del 25 d'Abril

Som en un dia que pot donar per a veure el got mig ple o gairebé buit. Hui s'inaugurarà el passeig Guillem Agulló a Vivers. No és l'avinguda Baró de Càrcer o General Urrutia, però ja és un reconeixement, un símbol. Podem remarcar que ja funciona À punt ràdio i que dimecres començarà a emetre en proves la nova TV pública valenciana. Que s'ha revertit la privatització de l'hospital de la Ribera i s'anuncia la possibilitat de fer el mateix a l'hospital de Dénia. Són, segurament, les fites més importants i transcendents dels 3 anys de Govern del Botànic.

Podem dir que hui es fan millor les coses, i que s'ha fet fora bona part de la trama de la corrupció; que al cap de 3 anys de nous governs es respira un altre aire més lliure i més democràtic, però també creiem que s'ha malbaratat en bona part l'actual legislatura en temes cabdals que podríem haver solidificat el canvi i posar les bases per avançar cap a una societat veritablement més democràtica, igualitària i lliure i per a consolidar el País valencià com a subjecte polític.

Des del 2013 venint dient que fer fora el PP era una condició necessària, però que no era una condició suficient.

Perdre aquesta setmana l'alcaldia d'Alacant -a més de ser una tragèdia- és la confirmació d'un doble fracàs, el de l'esquerra alacantina --que ha supeditat, si no anorreat, tot el treball dels moviments socials a la gestió política dels partits al govern de la ciutat-- i la d'eixos partits incapaços de crear un marc conceptual propi i allunyat dels valors de la dreta espanyolitzadora, explotadora, especuladora i extractiva.

En l'àmbit de tot el País Valencià s'està caient en les mateixes errades. Una gestió de l'autonomia sense cap projecció del País Valencià com a subjecte polític de drets; amb pocs avanços de cobertures jurídiques per a la defensa i projecció de la llengua, que continua depenent dels esforços de les entitats de la societat civil, amb la coaptació via subvencions de bona part d'eixa societat civil anul·lant les seues potencialitats, i continuant dins els marcs conceptuals que va consolidar el PP. Uns marcs conceptuals que ens mantenen en unes formes socials que només responen als interessos d'una minoria, en una dependència i supeditació a un estat caduc profundament autoritari i antidemocràtic, ancorat al règim del 78 i en uns nivells de democràcia pobra i esquifida on l'extrema dreta continua campant lliure i protegida per les clavegueres de l'estat i amb un sistema econòmic que continua basant-se en la turistificació, l'especulació i la precarietat laboral.

Des de Decidim denunciem que l'Estat està aplicant nous decrets de nova planta en forma de 155 i no només a Catalunya. Des d'ací aprofitem aquest acte d'afirmació valencianista i commemoració de la batalla d'Almansa per a exigir també la immediata derogació del 155, la immediata llibertat de totes les preses i presos polítics i el lliure retorn de les persones exiliades.

La projecció a l'exterior del País Valencià amb els viatges de la Generalitat a Cuba, Xina i el Japó no han sobrepassat la qualitat de delegats comercials de la patronal i malgrat les sentències contra la ZAL, els acords comercials que s'han conegut donen el tema per amortitzat per a major glòria de les grans empreses portuàries i l'oblit vergonyant de la ciutadania de la Punta i per extensió de tota la del cap i casal.

En el tema cabdal de lluita contra l'infrafinançament i l'espoli, els partits del pacte del Botànic no ha entés o no ha volgut entendre quines són les característiques intrínseques de l'estat espanyol. Un estat construït fonamentalment al servei dels interessos d'uns centenars de famílies de l'aristocràcia reconvertida i/o imbricada en l'oligarquia de les empreses de l'Ibex35. Un estat espoliador i extractiu d'allò que algunes historiadores han descrit com l'Espanya assimilada, en referència al País Valencià, Catalunya i Les Illes, i que afecta negativament el conjunt del nostre país i molt especialment la majoria social.

La Generalitat Valenciana no ha entés -o no ha volgut entendre- que el Règim del 78 és una pura continuïtat d'eixa lògica espoliadora i extractiva i s'ha apuntat a unes formes reivindicatives del peix al cove que durant dècades havia practicat la Generalitat Catalana, però que ja s'han demostrat esgotades.

Enviar delegacions de les Corts o de diversos ajuntaments a Madrid, o muntar actes amb la patronal i emplaçar el PP i C,s queda molt bé per a la disputa electoral de curta volada, però és poc útil per poder acabar amb la xacra de l'espoli. Un espoli que ens ha empobrit i ja som un 12% més pobres que la mitjana de l'estat, repercutint directament aquest empobriment en salaris i pensions més baixos, menors cobertures socials, i amb un nivell dels recursos a la sanitat i l'ensenyament molt inferior a les necessitats reals.

El País Valencià necessita altres polítiques i les necessita amb urgència. No podem confiar gaire en el sistema de partits valencians que tenim en l'actualitat, però pensem que tampoc és el moment de crear a corre-cuita nous artefactes electorals. Creiem que és el moment d'enfortir la societat civil, autònoma, crítica i desacomplexada. En clau de País Valencià. Si hi ha alguna cosa que ens ha ensenyat la revolució democràtica i independentista catalana és que és la societat civil la que ha de marcar el rumb. La que pot fer que partits i sindicats passen de l'esterilitat a la utilitat, de l'autonomisme al sobiranisme i/o l'independentisme; de l'obediència cega als dictats del capital embolcallat en les banderes europees o espanyoles per a posar-se al costat de les necessitats socials.

Sí, necessitem entitats fortes d'eixa societat civil que també hem de fer un seriós esforç en la superació de les misèries heretades i dels llenguatges polítics que no sumen i sí que resten. Unes entitats que han de saber valorar el País Valencià com a subjecte polític sobirà, i ajudar a construir, juntament amb la participació més gran possible, un full de ruta sense cap renuncia però amb un mapa clar que ho faça factible.

Visca el Dret a Decidir! Visca el País Valencià! Visca la Terra!

Antoni Infante @InfanteAntoni, coordinador de Decidim! @DaDPV 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid