Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Jo sóc CDR
09/04/2018 Hemeroteca
En els darrers mesos, al grup de whatsapp del meu CDB (Comitè de Defensa del Barri) –el CDR del barri–, que és el del Raval, han arribat sobretot missatges de demanda de gent perquè anés a aturar desnonaments de pisos; de crides d'urgència perquè tots els que poguéssim anéssim a fer canviar d'idea a la gent que volia tancar un hort urbà; d'horaris i punts de trobada per anar a manifestacions i concentracions de tot caire: prorefugiats, antiespeculació immobiliària, de protesta per la detenció de polítics i no polítics, prollibertat d'expressió, de protesta per l'assassinat d'un manter...

Des de l'octubre passat que hi sóc al grup, són uns quants també els missatges que han arribat de gent que altruistament oferia alguna cosa que, potser, ens podia anar bé a la resta. El darrer: una noia oferia una cadira de rodes que tenia a casa i que ja no li feia servei, que de seguida va ser sol·licitada per la Casa de la Solidaritat d'aquí del barri, "nosotras la recogeríamos para compartirla entre los necesitados temporales", diu el seu whatsapp de resposta, sic., i en castellà, per cert (té pebrots que estigui fent servir l'idioma d'escut, ara jo...).

Dic "el meu CDB" amb tota la cara del món: tot i estar al cas de totes les reunions convocades, encara no m'han vist el pèl en cap d'elles. Sempre les fan en horari de feina (meu), sempre tinc altres coses a fer. Ara em cau la cara de vergonya escrivint això.

"Com és que ets al grup de whatsapp?", preguntareu. Perquè participar en un CDR és la cosa més transparent –n'estic escrivint un article que penjaré a les xarxes–, oberta i transversal del món, us responc tot contradient tot allò que aquests dies han anat publicant i explicant mitjans mentiders, tremendistes i manipuladors. I segueixo contradient totes aquelles escombraries que es publiquen al respecte quan us explico que estic al cas de tot el que organitza el CDR del Raval, tot i que no tinc entre 15 i 19 anys, que no m'han fet cap curset de vandalisme, que mai no m'he posat ni em posaria obertament de la banda de cap organització radical, que ni tan sols sé de l'existència de cap organització radical i, en el cas que existís, no tinc cap notícia de cap acte que cap organització radical hagi portat a terme en els darrers mesos a Catalunya.

Sóc al grup de whatsapp del CDB del Raval perquè un dia, pels voltants de l'1-O, li vaig explicar a una amiga que pensava passar-me la nit del 30 de setembre a l'1 d'octubre al meu col·legi electoral: el Collaso i Gil del carrer Sant Pau. Ella em va dir que com que no podia votar per ser estrangera (tot i ser, segons aquells mateixos mitjans manipuladors que abans us deia, una votació absolutament descontrolada, inflada i sense cap mena de garantia; més mentides dels mateixos mitjans) s'havia apuntat de voluntària a fer el que fos (dur menjar, assistir gent que ho necessités, reforçar el quadre de voluntaris al col·legi que calgués...) al CDB del barri; que tenien un grup de whatsapp i que –si volia– m'hi ficava, perquè tot i ser jo allà tancada al col·legi, estigués al cas de què passava fora. Li vaig dir que sí, que potser, un cop votats tots allà al Collaso i Gil, si calia, podria apropar-me a algun lloc on encara pogués ser útil. Una estona més tard, Isabel Sucunza havia estat afegida al grup així: amb nom i cognoms ben visibles per a qualsevol que tingués el meu número a la seva agenda; sense cap misteri, sense cap anonimat, sense cap cosa a amagar.

Som els veïns del barri, els que estem als CDR del Raval, i funcionem abans com a defensa, que com a atac. Hem fet xarxa, sí, però de rescat, mai d'arrossegament. Encara no s'ha donat el cas però no descarto que si un dia caic per les escales de casa, crido i no surt cap veí, enviaré un missatge al CDR del Raval. "Ara flipes", direu; doncs mireu, aquest missatge és d'ahir: "dos amigas están ensayando en Xamfrà (calle Tàpies) y las han dejado encerradas dentro. ¿Alguien tiene contacto con la asociación?". Dos minuts després, un altre missatge: "solucionado, ¡gracias!". Una mica més tard, algú demanava consell sobre a qui acudir per fer front a un narcopis que li havien muntat al portal del costat. De seguida li responien que contactés amb Acció Raval.

Qualsevol que llegeixi el fil de whatsapp que des de fa sis mesos hem anat escrivint entre tots els del CDB del Raval, l'únic que podrà veure-hi –que és de l'únic de què se'ns pot acusar– és que som només ciutadanes a qui ens volen criminalitzar per haver descobert la manera de defensar-nos contra unes polítiques que l'últim que sembla que volen és el nostre benestar.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid