L’any passat, quan es va  commemorar el centenari de la revolució bolxevic, l’editorial Tigre de Paper va publicar un clàssic de la història dels moviments revolucionaris, Els Soviets. El llibre, d’unes dimensions de 10,5 x 17cm, té un total de 139 pàgines. La primera part de 69 pàgines, fou redactada pel polític i traductor Andreu Nin (1892-1937) el 1932, dos anys després de la seva tornada de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), s’hi defineix l’origen, caràcter, desenvolupament  i funcions dels Soviets.

Els Soviets o Consells són una forma d’organització de combat creada per la classe obrera russa, per a tenir els seus propis òrgans de lluita contra el poder de la  teocràcia tsarista, són un exemple alternatiu al poder oficial, al model d’organització social. Són òrgans de democràcia popular, l’estructura  del poder obrer, i  base de la nova societat.

Van néixer el 1905 quan la Primera Revolució, com a forma d’autoorganització espontània de les masses, es van anar conformant segons l’evolució del combat contra el tsarisme. En el seu si, el predomini de les idees socialistes era hegemònic. En alguns casos, els Soviets sorgiren del desenvolupament natural dels Comitès de Vaga, creats pels obrers ferroviaris, o en les fàbriques i tallers. Al llarg del seu desenvolupament es transformaren en organismes representatius de tota la classe obrera, i esdevingueren els principals instruments de la insurrecció i embrió del poder popular, el seu paper fou cabdal per evitar que la direcció del moviment revolucionari fos controlat per la burgesia liberal.

El primer Soviet va sorgir a Ivànovo- Voznessensk,el centre més important de la indústria tèxtil russa. Cada fàbrica o taller tria els membres que formaran el Comitè de fàbrica o taller, la reunió de tots els Comitès constitueix el Comitè General del poble o ciutat. El Soviet era un centre que arrossegava a l’organització i la lluita, sota la influència de la socialdemocràcia, del proletariat, i de sectors petitburgesos. Les propostes preparades pels Soviets eren sotmeses a debat a les assemblees.

Quan el proletariat, sota la direcció dels Soviets, va passar de lluitar contra l’autocràcia tsarista, i va atacar directament el capitalisme, exigint millores socials, la jornada de 8 hores, la burgesia va girar l’esquena a  la Revolució i es va aliar amb l’autocràcia. La consigna “tot el poder als soviets” llançada pels bolxevics, és sostinguda per milions de pagesos, obrers i soldats, això fa possible que el 25 d’octubre de 1917, els escamots armats del Soviet de Petrograd ocupin els centres neuràlgics de la ciutat. El Congrés dels Soviets proclama la constitució de la República dels Soviets, que contempla el dret d’autodeterminació dels pobles i nacions, alhora que la formació de Soviets nacionals, on existeixin minories nacionals, com és el cas d’Ucraïna.

El llibre recull un article d’una pàgina de VI Lenin, que duu per títol Què és el poder soviètic.

Alguns estudiosos han defensat que històricament en alguns moviments d’emancipació social havien existit formes organitzatives semblants a les dels soviets, seria el cas dels consells de soldats a la revolució anglesa del segle XVII, els Consells Comunals a la Revolució Francesa del 1789, les Juntes de Treballadors el 1848, o la Comuna el 1871.

A la Guerra del 1936-39, els Comitès com a forma d’autoorganització obrera  tingueren un paper cabdal en l’estructuració d’un poder popular, un exemple és el Comitè de Milícies Antifeixistes, òrgan polític del moviment revolucionari, que des de l’esclat de la revolta fins al 27 de setembre del 1936, serà el poder real a la Catalunya Principat. Els Comitès locals substituïren durant els primers mesos de la revolució els ajuntaments, exercint les seves funcions.

A les pàgines 75, 76, es recull un discurs pronunciat per V. Lenin a finals de març del 1919, que duu per títol, Què és el poder soviètic ?  El seu autor explica que l’Estat, abans governat pels rics o capitalistes, passa a ésser dirigit per les classes que abans oprimia el capitalisme. Per primera vegada a tot el món, el poder de l’Estat a Rússia s’ha organitzat de manera que només els obrers i els pagesos, excloent els explotadors, constitueixen els Soviets, als quals es transfereix el poder, per així, iniciar el camí  del socialisme.

 De la pàgina 79 a la 123 recull un manuscrit redactat per V. Lenin el març- abril del 1918, que tracta de Les tasques immediates del poder soviètic. 1918. El seu autor hi exposa que la República Socialista Soviètica necessita un respir per a guarir les ferides resultat de la guerra contra l’Exèrcit Blanc i les potències imperialistes que li donaven suport, que van deixar una situació de ruïna, atur i fam. En aquesta nova situació de consolidació de la revolució socialista que iniciarem amb l’enderrocament del feudalisme teocràtic, la tasca més important és la d’establir una nova xarxa de relacions organitzatives, que permeti la fabricació i distribució dels productes necessaris per a l’existència de milions de persones.

Una de les principals dificultats  per posar a punt  la nova organització rau en l’àrea econòmica, en realitzar una comptabilitat rigorosa, el control de la producció i la distribució de productes, duent a terme una gestió acurada, honesta i amb una estricta disciplina de treball. Es tracta de seguir amb l’expropiació dels capitalistes, i crear unes condicions polítiques i socials, sota les quals la burgesia no pugui existir ni sorgir de nou. Expropiar els expropiadors, i reprimir-ne la resistència, cal tirar endavant la tasca social de crear un sistema social superior al capitalisme, incrementar la producció laboral mitjançant l’optimització de l’organització, i l’increment del nivell cultural de la població.

En la darrera part del llibre la revolucionària russa, d’origen francès, Inessa Armand fa unes consideracions sobre L’obrera a la Rússia Soviètica, 1920. Hem trobat a faltar al llibre una breu biografia de l’autora del text, en fem un breu apunt.

Inessa Armand (1874-1920) neix a París. Va ingressar el 1903 al Partit Obrer Socialdemòcrata. Condemnada el 1907 per distribuir propaganda il·legal a Rússia. Un any després coneix a París Vladimir Lenin i altres exiliats, comença a col·laborar amb els bolxevics, en el càrrec de secretària del Comitè de Relacions Exteriors. El 1912 torna a Rússia per col·laborar en la campanya dels bolxevics per accedir a la Duma. Detinguda i empresonada, després del seu alliberament va a viure amb N.Krupskaya i V.Lenin amb qui manté una relació amorosa, a la regió polonesa de la Galitzia, allí escriu articles per a la revista Rabotnitsa,  (La treballadora), i inicia el seu ideari en defensa dels drets de les dones.

El març del 1915 es trasllada a Suïssa, on impulsa la Conferència de Dones Socialistes oposades a la guerra. Al Congrés de Dones Obreres i Pageses del 1918, va pronunciar un discurs sobre l’alliberament femení de les tasques de la llar. Va reclamar la igualtat de sexes dins el Partit Comunista i els sindicats Soviètics, alhora que impulsà una legislació favorable a l’avortament i contra la prostitució. El 1920 va promoure l’aparició del diari feminista Kommunistka.

Inessa Armand escriu que el poder soviètic ha estat el primer a crear les condicions per a les quals la dona podrà arribar a la seva emancipació, alliberant-se del deu jou de la fàbrica, l’Estat i la família. Mentre existeixi el poder burgès, l’obrera, la pagesa, no es podran alliberar del seu triple esclavatge, que és a la base  del sistema capitalista.

La Conferència Panrussa del setembre del 1917, aprovava aquest text, L’economia col·lectiva ha de substituir l’economia domèstica i alliberar l’obrera de les seves funcions de mestressa de casa. L’educació i la cura dels infants a cura del govern obrer (guarderies, parvularis, campaments, etc.) ha de suprimir les preocupacions materials del pares.

Aquest és un llibre important de llegir, per entendre quins foren els motors de la Revolució Bolxevic.