El Consell s'equivoca convidant Garzón
12/04/2018 Hemeroteca

L'any 1992 qui escriu això, vivia a Barcelona. Vaig viure de molt a prop l'anomenada 'Operació Garzón' o 'Ratzia Olímpica', dirigida a neutralitzar i atemorir l'independentisme més combatiu. Durant aquella operació politica-judicial-policial, dirigida per Baltasar Garzón, executada per la Guardia Civil i policia espanyola amb la complicitat de Jordi Pujol i els seus, es varen detenir quaranta-cinc persones, algunes militants independentistes, altres no. La majoria d'aquestes persones varen ser salvatgement torturades per la policia espanyola.

Quan aquestes persones compareixien davant Garzón, algunes d'elles amb signes evidents d'haver estat torturades, el jutge es limitava a contestar-los que «a Espanya no es tortura».

No és l'únic cas en que Garzón, en el millor dels casos, ha encobert la tortura. Per no parlar de que amb les seves pèssimes instruccions (hi ha qui pensa que fetes a consciència) ha perjudicat multitud de casos de recuperació de la Memòria Històrica.

El passat mes de juliol, vaig poder col·laborar en un fet (per a mi important) com va ser que Garzón es trobàs, cara a cara, 25 anys després, amb algunes d'aquelles víctimes de tortura, que ell, en comptes d'escoltar, va engarjolar. Aleshores, Garzón es va comportar com la rata que és, i va intentar fugir i en veure que no podia, va intentar que no hi hagués fotos d'aquella trobada.

Al final, 25 anys després, els torturats li pogueren dir a la cara, amb l'aval (una vegada més) de la Justícia europea, el patiment que els havia causat. Garzón, lluny d'assumir la seva responsabilitat, intentava fugir d'estudi traslladant la responsabilitat a altres jutges.

Ara, veure que el Consell de Mallorca el convida a parlar de 'Drets Humans, com a fita irrenunciable' em resulta insultant, tant com si s'hagués convidat Pinochet, a l'infern sia, a parlar contra les desaparicions forçades.

Ens consola saber que serà una nova oportunitat per dir-li a la cara el que és i el que ha fet.