El catedràtic de dret constitucional, Diego López Garrido fou un destacat dirigent del PCE als anys de la "transició" que ha esdevingut una estafa absoluta i el dret de la ciutadania catalana a ser consultada per decidir el seu futur ha evidenciat que no hi hagut cap 'trànsit'(una petita 'reformeta' de fireta i maquillatge per a quedar-se com estaven) i aquesta "democracia", de baixissima qualitat democrática i vulneradora de drets humans i de la justícia social de manera sistemàtica, és hereua del franquisme perquè reprodueix al peu de la lletra les jàssenes mestres de la dictadura frsnquista des de la designació del monarca a dit, el supremacisme lingüístic, polític i econòmic castellà, fins a la "indisoluble unitat de la patria, única i indivisible, des del supremacisme nacionalista castellano-espanyol i contra la resta de nacions ibèriques distintes a la castellana o espanyola, actualment reduida al forat negre devorador i extractiu del 'madrilenyisme'; als anys vuitanta i noranta, el senyor López fou diputat i reputat líder d'Izquierda Unida; el vaig conèixer llavors, quan als anys noranta ell era el coordinador d'unes jornades d'IU a Madrid sobre "L'estat de les comunitats autònomes" i jo mateix era membre de l'Espai Alternatiu a Esquerra Unida del País Valencia, confederats amb IU.

Vaig anar a aquelles jornades sobre afers "autonòmics", a Madrid, com a representant de l'Espai Alternatiu del País Valencia que defensàvem el dret a decidir, a l'autodeterminació i, si m'apuren també a la independència (com deia el filòsof Ulisses Moulines en un assaig famós en defensa del dret a la diversitat) i donat que eren unes jornades per analitzar les "autonomies" des d'una perspectiva del dret internacional i des de la radicalitat democràtica, doncs ens ubicàvem a l'espai ecosocialista verd-roig, inspirat per la política alemanya fundadora de "Die Grünen" Petra Kelly, li vaig preguntar al senyor López si a IU es defensava al programa electoral el dret a l'autodeterminació, com s'implementava? Per què no es desenvolupava programàticament la defensa del dret a decidir del País Valencia i dels Països Catalans en el seu conjunt?

Aquest senyor, no esperava la meua pregunta, em va respondre, tòpicament, que el dret a l'autodeterminació era bàsicament per a situacions colonials, com El Sahara o Palestina, però no concretament per al País Valencià, Països Catalans, Galiza o Euskalherria perquè segons ell no tenien un tracte colonial, cosa que observem diàriament i que ja s'autodeterminaven en cada votació autonómica decidint el govern perquè apliqués el programa electoral corresponent. Em va semblar una resposta molt cínica i tramposa i un temps després vaig decidir abandonar Esquerra Unida del País Valencià perquè des de l'Espai Alternatiu defensàvem el dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món i no discriminàvem ni limitàvem el dret a decidir de cap poble que treballa per l'autodeterminació, es diga andorrà, valencià o català... El senyor López deia això -que a cada elecció autonómica el poble valencià, balear o català, s'autodeterminava i triava el seu propi Govern i programa- perquè aleshores a Catalunya l'independentisme arribava només a un 12-15% i al País Valencia i a les Illes era extraparlamèntari i irrellevant socialment i políticament.

No obstant això, ara que l'independentisme a Catalunya obté majoria absoluta i arriba quasi al 50% no respecten la decisió del poble català per autodeterminar-se com a República Catalana ni respecten les votacions ni les declaracions perquè decidisca com s'autodetermina republicanament... I esdevé evident que la majoria de catedràtics, juristes i jutges de l'estat espanyol per "educació", formació de l'esperit nacionalista espanyol i la reproducció de la ideologia franquista que niua a molts articles de la "Constitució espanyola" i al règin del 78 apliquen la "raó d'estat" de manera retorçuda per tal de vulnerar els drets a decidir de la ciutadania del poble català-valencià-balear i es burlen de les lleis internacionals aplicant la prevalència de la "indissolubilitat" d'Espanya de matriu supremacista castellana, com feia el dictador feixista que va torturar i assassinar al president de Catalunya, Lluís Companys, després del seu colp d'estat militar i de la Guerra incivil que Paul Preston explica a "L'holocaust espanyol", una guerra criminal, de terror i d'extermini, aplicat fredament i militarment contra la República; un president Companys detingut pels policies i jutges nazis alemanys que el van lliurar a la policia i a la judicatura espanyola franquista. La historia, sovint, podria "repetir-se", tot i que, afortunadament les circumstàncies polítiques a Alemanya han canviat. I tanmateix, el portaveu del PP, Pablo Casado, va amenaçar fa poc al president Puigdemont que podia acabar com el president Companys, és a dir detingut, empresonat, torturat i afusellat a Montjuïc. Els jutges alemanys actuals han de saber que, a diferència d'Alemanya, no hi ha cap separació de poders ni ni ha cap garantia judicial dins dels alts tribunals espanyols, posats a dit pels polítics dels partits monarquics de l'estat, als quals obeeixen i els senyors dirigents del partit més corrupte d'Europa poden, perfectament, complir amb les seues amenaces perfectament versemblants de torturar i assassinar al president Puigdemont com feren amb el president Lluís Companys durant l'era nazi-feixista d'Alemanya i Espanya (1941)... tot i que lliuraren a Carles Puigdemont 'només' pel "delicte" de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol posat a dit pel PP-PSOE. 

A Alemanya, tot i que qüestionat pel premi nobel de literatura, Henri Böll, hi va haver una certa 'desnazificació' després de la II Guerra Mundial, tot i que un professor alemanys de la Universitat Lliure de Barlín, Otto Wolff, qüestionava aquesta desnazificació i afirmava que havia sigut en part "cosmètica";  en canvi a l'estat espanyol, després dels 40 anys de dictadura feixista, s'ha continuat allargant amb el temps els eixos bàsics del feixisme "exitós" (a l'únic lloc d'Europa) en "democracia", el usos i costums dictatorials, monàrquics, jeràrquics, piramidals i autoritaris i quan es tracta de qüestionar la sagrada i indissoluble unitat d'Espanya, l'entramat de l'estat espanyol es torna barbàrie i totalitarisme: 'tot val' inclús una utilització perversa del "dret" al servei del PP, que és una trama criminal de corrupció organitzada per a delinquir, expoliar i saquejar com s'observa amb els milers de cassos de corrupció amb impunitat, segons els informes de l'escassissima policia i escassos jutges realment "independents" que hi ha a l'estat espanyol; però no importa massa perquè després quan han de judicar els casos de corrupció del PP o acusacions inventades i falses contra els presos polítics catalans, retinguts com a hostatges per tractar de paralitzar la República Catalana, ja posaran a jutges que són del PP o amics del PP i tenen una adhesió inquebrantable a la ideologia pesudofeixista, corrupta i catalanofòbica que defensa aquest partit podrit.

El senyor López és el que va introduir al codi penal el delicte de rebel·lió i sedició, quan era membre del PSOE al Govern de l'estat espanyol (o madrileny), preguntat perquè aclaresca la interpretació esbiaixada, falsa i perversa del Govern del PP (C's-PSOE) i dels seus jutges, es mostra una mica ambivalent i erràtic i inclús algunes vegades afirma que per a aquests delictes cal l'ús evident de la violència, que no hi hagut al procés català, però d'altres es posa al sevei dels partits del 155 que sí que ha fet servir la violència i el terror per espantar i dissuadir a la gent que anava a votar al referéndum de l'1-O, així com en l'aplicació del 155, l'empresonament dels liders independentistes i l'atac a la democracia i a la sobirania del parlament de Catalunya. També afirma, després de saber l'alliberament de Puigdemont de la presó alemanya, sense respectar el judici dels jutges alemanys, que el lliuraran pels delictes de "malversació" i de "desobediència", quan no hi hagut cap malversació i, senzillament, s'ha obeït al programa electoral independentista i a la majoria del parlament de Catalunya que volia ser consultada i tenir dret a decidir. Com el ministre de justícia Català, un anticatalanista foribumb, que es burla dels milers de ferits de l'1-O i és una vergonya i ignominia de ministre afirma les resolucions judicials que després el TC, l'AN o el Tribunal Suprem, amb jutges fills de franquistes i nazis, aplicaran sense cap dubte, inventant-se fets i realitats que mai han passat, més que com a projecció mafiosa de l'estat espanyol per tractar d'aturar l'alliberament dels Països Catalans.

En una entrevista recent a una TV espanyola privada (totes juntes, públiques i privades, manipulen i menteixen sistemàticament des d'un adoctrinament permanent en el feixisme nacionalista espanyol), el senyor López justificava la ressolució del TC contra la investidura del president Carles Puigdemont i repetia com un mantra que el que ha dictat aquest alt tribunal de "injusticia", que recordem va retallar la reforma de l'Estatut de Catalunya (un autèntic colp d'estat anticonstitucional, segons el catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo), "es lo más razonable y sensato en vista de lo que hay..." Què és el que hi ha? Un poble en marxa que vol decidir per si mateix per a decidir i construir el seu futur sense imperialisme i tuteles colonialistes ni crosses d'un estat que ens maltracta estructuralment i sistèmicament. És absurd sermonejar sobre la 'raonabilitat' i 'sensatesa' del TC que és una catifa als peus del PP perquè es neteje la seua pròpia brutícia; un tribunal "constitucional" que envaeix competències de la Mesa del Parlament de Catalunya, canvia l'Estatut votat per referèndum a demanda del PP des de la catalanofòbia profunda d'un Mariano Rajoy que recollia signatures contra Catalunya per tot Espanya i és evident que aquest antic membre del PCE, després del PSOE s'ha tornat un senyor molt de dreta o d'extrema dreta, com els partits que han aplicat el 155, i amb els seus discursos madrilenys i espanyolistes tracta de donar-li "respectabilitat· i "legitimitat" a un Tribunal Constitucional completament desacreditat i degenerat al servei d'un estat catalanofòbic, com l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem, que s'inventen "creativament", "ex-novo", a mesura del "führer" Mariano i la vicepresidenta SS, les lleis, la seua interpretació i la seua absoluta perversitat de manera incondicional en una estretàgia d'enginyeria jurídica totalment qüestionable per la seua reconstrucció a posteriori i totalment al marge del dret internacional que s'aplica a la majoria dels països d'Europa. Des de l'estat espanyol ni es respecta el resultat electoral del 21-D ni la sobirania del parlament de Catalunya i s'intenta determinar des del forat negre espoliador insaciable de Madrid la política de Catalunya amb amenaces, presons, humiliacions, vexacions, tortures i ús de la llei a la manera de la dictadura franquista. El que els interessa és esmunyir la mamella via espoliació i aconseguir liquidar la diversitat nacional, cultural i lingüística de l'estat contra Catalunya exterminant la possibilitat de reproducció nacional, cultural i lingüística dels Països Catalans i la resta de nacions sense estat presoneres d'un estat imperialista, colonialista, opressor i repressor, incapaç de respectar el dret a la diversitat i el dret a decidir de les diferents nacions i cultures ibèriques.  

Tenen uns mesos per estudiar si lliuren al president de la Generalitat de Catalunya, però al meu parer, els tribunals alemanys serien responsables si els jutges nacionalistes espanyols fent servir de manera retorçuda i perversa la llei, vulneraren els drets del president Carles Puigdemont i s'inventaren nous "delictes" que només estan en una mentalitat dictatorial, feixista i colpista de l'estat espanyol i els seus tribunals sense cap garantia jurídica de cap tipus, només corretja de transmissió de l'entramat de l'estat antidemocràtic espanyol.

Al meu parer, no haurien de concedir cap extradicció ni lliurament de Carles Puigdemont a l'estat espanyol, encara que redueixïn l'acusació a "desobediència" perquè en el context feixistitzant i autoritari de l'estat espanyol no es pot garantir la seua integritat moral ni física ni les garanties per tenir un judici just i equànim. Al contrari, els tribunals de justícia ni a la policia espanyola, ni a l'exèrcit ni a l'esfera política va haver-hi cap 'reforma' democràtica, perquè continuaren governant quasi els mateixos nacionalistes espanyols, amb un corrent ideològic de fons transversal feixista que atravessa tots els partits nacionalistes espanyols, des de VOX i el PP fins a Podemos i IU, uns fan de policies dolents i els altres de policies "bons" reproduint l'eix fonamental del franquisme quan es tracta de defensar la indissoluble, sagrada i inqüestionable "unitat" de la pàtria espanyola entesa com a uniformitat i extermini de les diferències lingüístiques, culturals i les sobiranies nacionals distintes a la castellana o espanyola a la llum de la vulneració constant dels drets humans i dels drets de la ciutadania a decidir el seu futur en llibertat per a construir una societat més justa, més ecològica, més solidària i capaç d'autoreproduir-se en el futur culturalment, ecològicament, socialment i lingüísticament; només des d'un estat català propi és possible eixir del discurs de l'odi i racista de l'estat espanyol contra Catalunya i garantir la reproducció de Catalunya i dels Països Catalans que l'estat espanyol, en tractar-nos com a enemics a exterminar, es vol carregar; actualment a l'estat espanyol no és possible cap dissidència oberta, ho veiem perseguint i empresonant a cantants que defensen els drets dels immigrants i critiquen la monarquia, clowns per posar-se un nas roig davant d'un policia, mecànics per no voler reparar un cotxe als policies que agrediren a gent indefensa l'1-O per voler votar, criminalització d'associacions culturals en defensa de la llengua catalana, com Òmnium Cultural, centres culturals, Comités en Defensa de la República, empresonament de polítics i liders culturals i socials demanar respecte i per voler decidir el futur de Catalunya per votació. Els discursos nacionalistes de l'estat espanyol d'odi contra Catalunya i contra Alemanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica per no sequndar el fals, pervers i "insòlit" relat anticatalà dels tribunals i l'estat espanyol mostren que no hi ha una cultura democràtica i els residus del feixisme franquista estan molt presents amb "periodistes" esdevinguts propagandistes del nacionalisme espanyolista i feixista, com Federico Jiménez, Marhuenda, Inda, del Pozo i tot un seguit de mitjans de comunicació de masses que repeteixen les consignes i els dictats d'un estat autoritari que tapa les boques, espia independentistes, tanca a gent per les seues idees, subvenciona la premsa adicta amb diners en B i mostra el rostre de la barbàrie, de la intolerància i de la nul.la democràcia o, millor dit de la formació d'una opinió pública d'una profunda incultura antidemocràtica sense cap respecte per les minories catalanes ni el respecte a la diferència, ni el dret a decidir ni el dret a la diversitat...  Al contrari, reprodueixen l'esperit inquisitorial de l'Edat Mitjana i de Trento fins al segle XIX i a l'actualitat. Ja ho deia Unamuno, "altre que tal", com deia Joan Fuster a "Unamuno i els altres", en una carta a Azorín el 14-maig de 1907, tot i el seu nacionalisme espanyolista i anticatalà reconeixia: "Merecemos perder Catalunya. Esa cochina premsa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera, Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)".

En aquest cas, de l'estat espanyol res ha canviat o molt poc, la mateixa barbàrie, la mateixa mentalitat imperialista que s'imposa, colonialment, per la força bruta i la violència d'estat, no per la força de l'argumentació, del diàleg i de la conversa internacional, basada en el dret i la política, a la recerca dels millors arguments per convèncer i acordar al voltant d'una conversa mundial, com diria Kant; venceran alguna "batalleta" per la violència i el terrorisme de l'estat, com han demostrat des de fa molts anys, segles, i veiérem amb les ressolucions del TC contra Catalunya, des de fa més de vuit anys, abans de l'1-O fins ara, però cada vegada més gent no veiem una altra solució que el reconeixement del dret a decidir, del dret a la llibertat, a l'autodeterminació i la sobirania de Catalunya; un nou estat republicà dins d'Europa, sense cap monarquia degenerada, obssoleta i corrupta que recull el relat de l'extrema dreta anticatalanista i atia la política del Govern de Madrid i els jutges a empresonar, castigar, espoliar, pegar i exterminar catalans. Davant només hi ha l'horitzó de l'autodeterminació, decidir a favor d'una Catalunya republicana, justa socialment i ecològica perquè tenim dret a tenir un estat propi per defensar-nos de la globalització capitalista i uniformitzadora que extermina ecosistemes, cultures i llengües vitals; davant els enormes i greus problemes de supervivència mundial, social i ecològica, els països més petits tenen més possibilitats de sortir-se'n i ressoldre els reptes i les incerteses del futur. Aquesta crisi de l'estat espanyol contra Catalunya i els Països Catalans, demostra que no podem continuar per més temps sense un estat propi; en defensa pròpia i per supervivència.