1. Cantar cançons.
El raper mallorquí Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó pel contingut de les lletres d’unes cançons que, segons el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, injuriaven la Corona espanyola i enaltien el terrorisme. Altres músics han passat pel mateix via crucis.
2. Fer acudits.
Al maig del 2017, una jove era condemnada a un any de presó per uns acudits sobre Carrero Blanco a Twitter. No n’és l’únic cas: hi ha desenes de tuitaires perseguits per fer bromes. També s’ha denunciat Netflix per una publicitat d’una sèrie d’humor ambientada en el conflicte basc i la revista El Jueves per un acudit sobre els antiavalots estacionats a Catalunya.
3. Treballar per la pau al País Basc.
L’activista pacifista basc Txetx Etcheverry va ser detingut, el desembre del 2016, quan es dirigia a supervisar la destrucció dels arsenals que ETA lliurava en el marc del desarmament de la banda. La seva detenció va ser criticada als mitjans francesos, mentre que la premsa espanyola va titllar-lo de “portaveu d’ETA”.
4. Defensar l’alliberament de Palestina.
La intervenció de Leila Khaled a la Fira Literal de Barcelona va ser qüestionada per la participació de l’activista en accions armades als anys setan-ta, en el marc d’una lluita anticolonial contra una ocupació considerada il·legal per l’ONU. La línia entre resistència armada i terrorisme és tortuosa. Cal recordar que Nelson Mandela va ser considerat “terrorista” pel govern dels EUA fins l’any 2008.
5. “Terrorisme” anarquista sense atemptats.
El 31 de maig, un jutge arxivava l’operació Pandora, que els Mossos havien iniciat contra un suposat “terrorisme anarquista” tres anys abans. En realitat mai hi va haver constància de cap atemptat, d’armes ni d’explosius.
6. Representar Dagoll Dagom.
“La policía investiga cánticos a Alá en una fiesta de final de curso”. El titular delirant es referia a una representació de Mar i cel, l’obra teatral d’Àngel Guimerà en la versió de Dagoll Dagom. Segons recull El Mundo, “L’himne dels pirates” —en què es canta “arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians”— “no era adequat en un context d’amenaça terrorista”.
7. Barallar-se en un bar.
Vuit joves del municipi navarrès d’Altsasu porten més d’un any a la presó per barallar-se a altes hores de la nit en un bar amb dos guàrdies civils fora de servei. La disputa va convertir-se en un “acte de terrorisme” segons la Fiscalia i el gruix de la premsa espanyola.
8. L’activisme antimassificació turística.
A l’estiu, unes accions per mostrar l’oposició al model turístic actual —que mai van passar de punxar rodes, fer pintades o llançar confetis— van ser definides com “atacs” i “violència urbana”. Les capçaleres més ultres s’hi van referir fins i tot com a “atac terrorista”.
