Abans de començar aquesta trista i desmanegada campanya electoral, vaig penjar un text amb algunes reflexions sobre l'ANC. Un paràgraf deia: "Vull expressar un desig: Que aquestes eleccions acabin amb les malfiances, els retrets i els desànims. Ens necessitem. I sobretot necessitem l'arma que ens ha portat fins aquí i que ens donarà la República: La confiança".
Com ha quedat palès, això no ha estat possible. Les malfiances s'han estès, els retrets escampat i molts socis s'ha desanimat. És difícil parlar de confiança quan l'aparell, ha insistit a veure enemics entre els companys. Ha estat un trist espectacle però un símptoma palmari del qual molts (entre elles i de forma magnífica na Liz Castro) portem dient. L'ANC no pot seguir funcionant com ara.
La profunda renovació del Secretariat Nacional és potser la darrera possibilitat d'adequar l'ANC al nou grau de conflicte al qual ens ha abocat l'Estat espanyol. Com vam veure amb l'assalt a Òmnium i al Palau, la repressió de l'Estat ni afluixa ni prescriu. I té una vocació implacable de seguir intervenint en tots els afers del país, des de l'escola a l'economia. Contra això, cal una nova ANC. Dissenyada, conscient i organitzada per combatre aquesta dura realitat.
I per això, és imprescindible, necessari i urgent refundar l'ANC. El continuisme serà la mort de l'entitat. Un continuisme que ha portat a una macrocefàlia administrativa inoperativa. Sorda i prepotent davant les territorials. Que ha fet de la seu de Marina una mena de Ministerio on el reglamentarisme i la inacció van guanyant. I on ens hem instal·lat en una pèrdua greu de visió política i estratègica i de tremp comunicatiu. Amb poques idees i massa conspiracions. S'han descompost també les relacions amb altres associacions estenent aquest clima de malfiança arreu. Es va perdre l'oportunitat de ser-hi amb força en els dies decisius d'octubre i encara anem a remolc d'aquests errors.
Per tot això, que ningú no es doni de baixa. Que ningú no es desanimi. Tots a votar. És el moment d'apartar als buròcrates i recuperar als activistes. De treure l'ANC dels foscos despatxos i les obscures ambicions i tornar-la als carrers. A fer pressió efectiva als partits. Cal fer foc nou. Que qui l'ha governada des dels passadissos deixi pas a idees noves, a energia nova, a empenta nova.
Ens veurem de nou als carrers, mobilitzats contra la repressió i fent República. Ens veurem del braç d'Òmnium, dels CDRs, de Súmate... Ens veurem als barris parlant de la República Catalana. Amb els jubilats, les dones, els expulsats dels seus pisos, amb els refugiats. Traiem l'ANC dels despatxos i tornem-la als carrers.
Voteu, voteu, voteu per fer net. Per fer-la forta. Perquè no ens florim entre la grisor dels ambiciosos. Voteu!
