Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Per la República
Torna la "La Crida" per exigir la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i implementar la República

En aquesta línia promourà noves inciatives per denunciar la repressió de l'estat espanyol i aturar-la

13/03/2018 Política

Aquest diumenge al migdia a l'Ateneu Barcelonès es presenta la Crida per la Llibertat, hereva de la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua catalana, la cultura i la nació catalana. L'acte comptarà amb la presència de les persones que van liderar l'entitat entre 1981 i 1993, Àngel Colom, Carles Riera i Jordi Sànchez.

La nova Crida es constitueix recollint el seu bagatge per impulsar iniciatives sota "la pràctica no violenta" per exigir la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i implementar la República. Així mateix apunta a les manques de l'Estat espanyol quant a llibertat d'expressió, "dèficit" democràtic i "la creixent judicialización" de la política. En aquesta adreça apunta a la aplicació ndel article 155 i exigeix estudiar la repressió policial durant l'1 d'octubre.

Context polític on va nèixer La Crida a la Solidaritat

El 23-F va generar també repercussions en altres àmbits, el 12 de març de 198l, el Diario 16 va publicar l'anomenat "Manifiesto de los 2.3OO", on es denunciava la situació "d'inferioritat i persecució" de l'espanyol a Catalunya. Si bé el document va ser redactat bastant abans, es va aprofitar el clima del cop d'estat per fer-lo públic, anant de bracet d'aquesta manera, intel·lectual —que es presentaven aleshores amb una imatge progressista i demòcrata: Amando de Miguel, Federico Jiménez Losantos, Santiago Tarancón, Carlos Sahagún i José Reinoso-, amb Tejero i Milans de Bosch.

La indignació popular va ser immediata i contundent. Les cartes al director de diaris i revistes catalanes eren innombrables, i ràpidament van aparèixer un seguit d'iniciatives que van culminar en un acte central al paranimf de la Universitat de Barcelona el l8 de març de 1981, on es va aprovar un manifest en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Aquest manifest del paranimf va ser l'origen de la plataforma d'organitzacions i entitats culturals i polítiques coneguda amb el nom de la Crida a la Solidaritat. I així es va iniciar una campanya de sensibilització sota l'eslògan Som una nació que va culminar en un acte massiu el 24 de juny de 1981 al Camp Nou. Però abans, el 21 de maig de 1981, un escamot de Terra Lliure segresta el professor Federico Jiménez Losantos, un dels redactors del Manifiesto de los 2.300, i el deixa abandonat en un camp obert a Esplugues de Llobregat amb un tret al genoll. Les reaccions polítiques no es fan esperar. Però primer és Jiménez Losantos qui, en unes primeres declaracions, acusa les institucions autonòmiques, i el president del Parlament català, Heribert Barrera, d'instigar la realització de fets similars, per la postura que prenen arran de la publicació del Manifiesto. Naturalment, la Generalitat va sortir al pas d'aquestes declaracions, i fins i tot el diari Avui, en la seva edició del 22 de maig, diu que ha rebut la reivindicació de Terra Lliure i que en aquesta s'amenaça d'atemptar contra persones de la Generalitat, extrem aquest totalment fals, segons indica en el seu llibre Jaume Fernàndez en el seu llibre sobre Terra Lliure.


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid