Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
etiquetatge en català
Només quatre de cada deu productes de marca pròpia dels supermercats respecten l’etiquetatge en català

Casa Ametller, La Sirena i Condis tenen tots els productes de marca pròpia en català, i Bon Preu i Eroski, gairebé tots. Mercadona, Alcampo, Carrefour i el Corte Inglés són de les empreses menys inclusives.

05/03/2018 Llengua

L’etiquetatge en castellà es troba protegit per centenars de normes que imposen aquesta llengua a les empreses. En canvi, el dret dels catalanoparlants a la informació dels productes en la seva llengua es troba protegit per una única norma: el Codi de consum de Catalunya de l’any 2010. Un informe de la Plataforma per la Llengua ha pogut constatarque les normes que imposen el castellà es compleixen molt més que el Codi de consum: el 82,4% dels productes de marca pròpia dels supermercats es troben escrits en castellà, mentre que tan sols un 32,4% dels productes que estan obligats a etiquetar en català (els no alimentaris) compleixen la llei. Tanmateix, malgrat la inferioritat clara en què es troba el català, les dades no són negatives del tot si es té en compte que l’Agència Catalana de Consum, la institució encarregada de fer complir el Codi de consum, no és estricta en el compliment de la llei a l’hora de protegir el català en l’etiquetatge.

En aquest estudi, l’ONG del català ha analitzat els productes generalistes de les marques pròpies de les cadenes de supermercats principals establertes a Catalunya. El 50% dels productes estudiats han estat productes alimentaris, mentre que l’altra meitat han estat no alimentaris, tot i que el pes dels productes alimentaris s’ha ponderat posteriorment. Les dades es van prendre durant l’octubre i el novembre del 2017 a Barcelona i rodalia, el Vallès, Girona i Tarragona. Els supermercats estudiats són els que l’any 2016 van tenir grups de distribució de més d’un 0,5% de quota de superfície, que alhora representaven el 95,74% de la superfície total dels establiments minoristes. Els aspectes observats de cada producte han estat les llengües de l’etiquetatge en general, les llengües principals i les obligatòries.

Una de les dades més sorprenents de l’estudi és que les marques pròpies dels supermercats són més inclusives del català en els productes alimentaris que en els no alimentaris, on tenen l’obligació d’etiquetar. En concret, un 40% dels productes alimentaris incorporen el català, davant del 32,4% dels productes no alimentaris. El Codi de consum preveia originalment que tots els productes havien d’estar etiquetats en català, però un reglament europeu posterior va establir que, en els productes alimentaris, les autoritats només podien exigir llengües oficials de la Unió; com que els partits espanyols veten l’oficialitat del català a Europa, l’efectivitat del Codi de consum va restar limitada als productes no alimentaris. En canvi, el castellà continua sent obligatori en tots els productes.

La presència notable del català en l’etiquetatge, malgrat la desigualtat legal amb el castellà i la manca de supervisió institucional, sembla indicar que l’ús de la llengua es percep com un element de qualitat o proximitat i que té un segment de mercat important. El fet que els productes alimentaris usin més el català que els no alimentaris tot i que no tinguin l’obligació de fer-ho, reforça aquesta idea, atès que els aliments solen generar un vincle afectiu més fort que altres menes de productes i els venedors intenten fer-los propers al consumidor. En aquest sentit, l’informe es planteja el compliment que es podria esperar d’altres regulacions si no es fessin complir. Quin grau de compliment tindria la normativa ambiental? I la laboral?

 

Ametller, la Sirena i Condis, els que més compleixen

Tot i així, els supermercats presenten diferències importants quant a la presència del català i el compliment de la llei. Casa Ametller, la Sirena i Condis són els més respectuosos amb el catalanoparlants, amb un 100% dels productes etiquetats en la seva llengua, seguits de prop per Bon Preu, Esclat i Eroski, que ho tenen pràcticament tot en català i només no l’inclouen en alguns productes provinents de centrals de compres que no ofereixen directament amb el nom corporatiu del supermercat, però que a la pràctica són l’alternativa d’origen generalista que aquest ofereix. En canvi, altres marques mostren una manca de respecte absoluta pels parlants de català i la legislació que els protegeix: Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Lidl, El Corte Inglés, Aldi, DUSA i FACSA no tenen gairebé res en català. En una situació intermèdia trobem grups com Consum, Sorli Discau i Suma, que incorporen el català de manera desigual, i sovint testimonial. Una de les qüestions que l’estudi planteja és per què les empreses que compleixen les obligacions legals en matèria de llengua toleren la competència deslleial de les que no ho fan. Com pot ser que alguns dels supermercats complidors comparteixin associació patronal amb incomplidors i no els demanin que compleixin el que ells ja assumeixen?

Finalment, l’informe de la Plataforma per la Llengua també planteja una possibilitat inquietant: la negativa de moltes empreses a complir la legislació catalana pot ser provocada pel temor de patir boicots en molts indrets de l’Estat espanyol si etiqueten en català, malgrat que també ho facin en castellà. En definitiva: capes importants de la població espanyola tindrien actituds xenòfobes envers la llengua catalana i no tolerarien de veure-la escrita en un producte, encara que també oferís les informacions necessàries en el seu idioma. Això explicaria, en part, que alguns supermercats argumentin que no etiqueten en català (o que deixaran de fer-ho, com ha fet recentment el Grup Consum) perquè no volen duplicar els productes a l’hora per vendre fora dels territoris de llengua catalana, tot i que tenen la possibilitat evident de fer productes multilingües amb una sola línia de distribució, com molts ja fan de fet en tenir productes per a tota la península ibèrica en portuguès i en castellà (però no en català). La Plataforma per la Llengua considera inacceptable, en cas que es confirmi aquesta hipòtesi, que aquestes cadenes de supermercats vulnerin els drets dels catalanoparlants al territori on el català és la llengua pròpia per a acontentar les actituds intolerants i xenòfobes d’una part de la població espanyola.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid