Per què convoquem una vaga general el 8 de març
Aquest 8 de març #EnsAturem per visibilitzar-nos. Per visibilitzar “els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos”
#EnsAturem per la igualtat efectiva de drets i oportunitats i contra les violències masclistes. Per fer valdre les nostres vides.
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, des de la Intersindical-CSC convoquem una vaga general de 24 hores, amb l’objectiu de contribuir a fer que la #VagaFeminista mostri les múltiples violències i discriminacions que patim les dones en totes les esferes de la nostra vida i esdevingui un punt d’inflexió que obligui tant els agents polítics com els econòmics a fer polítiques feministes efectives, per tal de combatre les desigualtats estructurals que patim les dones.
Aquest 8 de març el moviment feminista i el sindicalisme conscient i combatiu emplacem les dones a deixar de realitzar les tasques de cura i domèstiques, a buidar les aules i els centres de treball i a parar de consumir. Aquest 8 de març, les dones #EnsAturarem en almenys 150 països del món, tan diversos com Itàlia, Estats Units, Argentina, Polònia, Turquia, Euskadi, Galiza o Països Catalans, per evidenciar que l’opressió patriarcal ens afecta a totes, a tot arreu.
L’origen d’aquesta opressió és la divisió sexual del treball,
que històricament ens ha relegat -i ens relega- a les tasques domèstiques i de cura, i a feines mal valorades i pagades.
No és per casualitat que les dones dediquem el 67% del temps a les tasques de cura i domèstiques, el doble que els homes.
No és per casualitat que les dones treballem, majoritàriament, en sectors relacionats amb la cura de les persones, com les activitats de treball domèstic, la neteja d’edificis, els serveis socials i personals, el comerç al detall o la sanitat, l’educació o l’administració pública. Tasques que són considerades socialment de menor valor i que, en general, estan menys retribuïdes que les feines en els sectors productius, ocupades majoritàriament per homes.
No és per casualitat que les dones patim els índexs més alts de temporalitat i de desocupació, que ocupem el triple de les jornades parcials respecte dels homes, o que la diferència salarial entre el que cobrem les dones i els homes, per una feina equivalent, sigui a Catalunya, l’any 2017, d’un 26% menys, per esmentar només algunes de les discriminacions econòmiques que patim en l’àmbit laboral.
Aquesta desigualtat estructural té a veure amb un sistema d’organització de la producció i reproducció de la societat que ens exclou, ens explota i ens oprimeix.
Però, companya, si les dones ens aturem, aturem el món.
Tan fonamental com això és el paper de les dones en el sistema econòmic mundial. La ingent plusvàlua que generem al sistema econòmic amb les tasques domèstiques i de cura realitzades de manera gratuïta, o en menor mesura externalitzades –a dones, majoritàriament migrades- sense contracte i a baix cost, és el motiu pel qual ens volen relegades a les tasques de “la llar” i en feines més precàries. A Catalunya, si es comptabilitzés el treball de cura i domèstic realitzat gratuïtament, l’any 2015 aquesta aportació hauria estat de 50.321 milions d’euros, és a dir, el PIB català hagués augmentat el 23,4%. El càlcul utilitzat per obtenir aquest PIB, però, és a la vegada una mostra més de les discriminacions que patim les dones, atès que s’ha calculat segons el salari brut “d’Activitats de la Llar” que és de 12.488 € anual, en comptes dels 31.598 € del conjunt de l’economia. (dades del 2011.).
Les dones sabem que les conseqüències de ser relegades a les tasques de cura i domèstiques són diverses, i condicionen tota la nostra vida. Tot i que van més enllà de l’economia, convé destacar en vermell i lila aquestes conseqüències econòmiques, perquè són l’arrel de totes les opressions que patim les dones, i la classe treballadora mundial en conjunt. La doble explotació patriarcal i capitalista condemna milions de dones a la pobresa, sense drets laborals, ni prestacions d’atur o de jubilació. Per a les dones assalariades, la menor dedicació a feines remunerades (i sovint amb pitjors condicions laborals) a causa de la dedicació desigual de dones i homes a les tasques de cura i domèstiques, impacta sobre el salari brut anual que deixem d’ingressar (a Catalunya un 25% anual) i els seus efectes sobre l’atur, la jubilació, etc, però també sobre les oportunitats d’accés a la feina i la promoció professional.
En un context general de precarització de les condicions de vida de la classe treballadora i dels serveis públics, de regressió de drets laborals i, al nostre país, també de dret polítics, d’intervenció econòmica i de suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de lleis de dependència o d’emergència habitacional, entre d’altres, aprovades pel Parlament de Catalunya, que són fonamentals per pal·liar els efectes destructius de la crisi sobre les nostres vides, les dones de classe treballadora som el col·lectiu més afectat. I, de manera més cruenta encara, quan alhora patim altres exclusions per raó d’identitat i/o d’opció sexual diferent de l’heteronormativa, d’ètnia, de salut, d’edat, per diversitat funcional, etc.
La República Catalana, una oportunitat per a les dones
Al nostre país, l’oportunitat d’esdevenir un subjecte polític sobirà ens situa en un escenari immillorable per construir un nou marc de relacions polítiques i socioeconòmiques, així com per establir un nou marc de relacions laborals. En aquesta conjuntura favorable i en el decurs del procés de debat constituent, que volem obert, de baset i participatiu, el moviment feminista i les dones que formem part també d’altres espais d’incidència ,com el sindical, estarem en disposició de situar les demandes feministes, l’eradicació de les violències masclistes, la lgtbifòbia, etc. en el centre del debat polític. Esdevenir sobirans políticament i econòmica, en el marc d’una República de drets i social, ens situa en un context únic per exigir pressupostos socials amb perspectiva de gènere, per exigir desenvolupar polítiques públiques que transversalment ens permetin avançar cap a la igualtat efectiva de drets i deures entre dones i homes, tot superant la desigualtat estructural que patim les dones.
Tenim l’oportunitat històrica de construir una República més justa i igualitària, enfront d’un Estat autoritari que aplica polítiques regressives i repressives en drets polítics i socials, així com polítiques econòmiques austericides que estan liquidant els drets assolits per la classe treballadora i pel moviment feminista durant les darreres dècades; polítiques, en el seu conjunt, que perpetuen l’opressió cap a la classe treballadora i les dones en particular.
Per la Intersindical-CSC construir la República Catalana independent és una oportunitat per poder situar les demandes feministes en el centre de les polítiques públiques. És l’única possibilitat, ara i aquí, per fer polítiques que situïn la vida en el centre de les activitats econòmiques.
“No acceptis les coses que no pots canviar. Canvia les coses que no pots acceptar!” Angela Davis
El 8 de març fem vaga. Per tu, per nosaltres, per totes.
8 DE MARÇ, TOTES AL CARRER.