El moviment en defensa d’unes pensions dignes ha iniciat un nou cicle de mobilitzacions a l’Estat espanyol després de l’últim augment del 0,25% aplicat pel Govern de Mariano Rajoy. Però la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes ve de lluny. Josep Cònsola, de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC), aborda aquest tema al programa ‘La Zurda‘ i desmunta el relat capitalista de la insostenibilitat del sistema públic.
“Les pensions van ser el gran pacte social de l’època moderna, una victòria de la classe obrera davant la burgesia. No va ser una donació del capitalisme, és una cosa guanyada amb la lluita”, afirma Cònsola.
Precisament, i tal com adverteix el convidat, a mesura que la classe obrera i les seves organitzacions han anat perdent força, hi ha hagut una ofensiva per retallar les pensions.
De fet, des de l’any 1977, la quota patronal a la caixa de la Seguretat Social ha anat baixant, però la quota obrera s’ha mantingut. “Això és una transferència de rendes de la classe obrera cap al capital”, denuncia en Josep, qui assegura que s’ha arribat a aquesta situació per diferents factors: la feblesa de les organitzacions obreres, l’ofensiva del capital i la signatura l’any 1977 dels anomenats ‘Pactes de la Moncloa‘.
Ja l’any 1974, informes del llavors ‘Mercat Comú‘ (futura Unió Europea) apuntava cap a la necessitat de baixar les pensions. Es marcava la pauta, la línia a seguir. “El capitalisme planifica a llarg termini”, assegura en Cònsola, qui afirma que “la Unió Europea no és més que un club selecte dels capitalistes i suposa una amenaça per a la classe obrera i les capes populars”.
“Cal recuperar la sobirania del nostre país sortint de la UE. Només podrem sortir d’aquesta situació reorganitzant el moviment obrer i les formacions polítiques revolucionàries”, sentencia.
