Ara que ja sabem que tots —és un dir— els mitjans, els públics i el privats; els locals, autonòmics i estatals; les ràdios, les teles i la premsa en paper o digital, són partidaris de la causa feminista i per això aquests últims dies han dedicat a les coses de les dones els seus espais de rigor, ara què? Ens continuarem trobant als diaris títols de notícies que parlen d’“els metges i les infermeres”?
La radiotelevisió pública estatal aixecarà la prohibició de retolar amb el terme ‘feminista’ i s’ho tornarà a pensar a l’hora de castigar específicament les dones a fer serveis mínims en la propera vaga de dones en futurs 8 de març? Deixarà d’emetre TVE programes com ara ‘Corazón’, que des del 1997 perpetua cada dia els rols de gènere, cosifica les dones, alimenta tots els mites de l’amor romàntic i sacralitza un únic model de família molt determinat?
Continuaran els diaris publicant sense filtre (ho farien si els acudits foren xenòfobs?) vinyetes que ridiculitzen el llenguatge inclusiu, com aquesta, o aquesta altra?
Quan rebentarem el sostre de vidre, ocupant la majoria dels llocs de responsabilitat que marquen les línies editorials dels mitjans, i deixarà de ser una anècdota que una dona es pose al capdavant de tal capçalera o tal altra?
M’agradaria que passos com aquests per acabar amb el reguitzell masclista que patim cada dia comencen a fer-se des de ja. Malauradament, sospite (ja que estic escrivint el dia 7) que molts mitjans faran tot allò possible per destacar notícies com que ahir un grup d’homes cuinara macarrons per a totes o s’organitzara per a cuidar de la xicalla el dia en què el protagonisme absolut —reclamat i merescut—hauria de ser per a nosaltres, les dones de tota condició, que ens hem aturat a tot el món en la vaga més solidària i universal que es recorda. Tant de bo m’equivoque i aquesta onada feminista siga la definitiva i arrase amb el masclisme nostre de cada dia.
