L’abril del 2012, tres persones vinculades a moviments socials de la comarca van ser encausades per participar en una concentració antifeixista pacífica que es va fer a Vic. Després de 5 anys de recursos i autoinculpacions, a finals de novembre del 2017 van rebre la notificació en què se’ls reclamava l’import de la multa (1.500 euros) per haver organitzat i participat en dita concentració. Tenint en compte que la causa ha estat totalment parada els darrers dos anys, és fàcil imaginar que la seva recent activació pot estar directament relacionada amb l’aplicació de l’article 155 per part del Govern de Madrid, amb la clara intencionalitat de criminalitzar els moviments socials i reforçar la seva estratègia de la por per mantenir la crítica i la protesta en un estat letàrgic.

L’origen dels fets és l’acte antifeixista que va tenir lloc a la rambla del Passeig de Vic el 22 d’abril de l’any 2012. Era un acte organitzat per diversos col·lectius antifeixistes: Osona Antifeixista, Maulets, UCFROsona, Casal Boira Baixa i Casal Manel Viusà. L’acte va comptar amb diversos parlaments i actuacions musicals. Un cop es va donar per conclòs, part del públic va començar una marxa improvisada fins el parc de la Bassa dels Hermanos, on PxC celebrava les seves jornades. Aquesta marxa va transcórrer sense cap incident ni identificació per part de la policia Tot i així, poques setmanes després, quatre joves vinculats amb el moviment antifeixista van ser denunciats pels Mossos d’Esquadra, malgrat que no es va produir cap identificació prèvia; de fet, una de les quatre persones denunciades ni tan sols era a l’acte (ni a la ciutat, i posteriorment va ser retirat de l’expedient). Eren denunciats com a organitzadors de l’acte i de la posterior marxa improvisada.

Ràpidament, UCFR d’Osona vam iniciar una campanya per rebutjar la persecució de la lluita antifeixista i recaptar fons per cobrir les despeses judicials de les persones implicades. A través d’aquesta campanya es van aconseguir 655 autoinculpacions de solidaritat amb els joves antifeixistes, es van organitzar calçotades a Vic i Manlleu, sortejos, paradetes i fins i tot es va aconseguir que l’Ajuntament de Vic aprovés una moció que, entre d’altres punts, se solidaritzava amb els represaliats. Els diners recaptats fins ara han anat a càrrec de les despeses judicials i els serveis de l’advocat. Però, esgotades les vies judicials, s’ha hagut de pagar la sanció. Va ser un acte transversal i assumit per totes les organitzacions participants, però només tres particulars, que van participar-hi a títol personal, van ser assenyalats i denunciats injustament per a criminalitzar a tot el moviment antifeixista.

 Ràpidament, UCFR d’Osona vam iniciar una campanya per rebutjar la persecució de la lluita antifeixista i recaptar fons per cobrir les despeses judicials de les persones implicades. A través d’aquesta campanya es van aconseguir 655 autoinculpacions de solidaritat amb els joves antifeixistes, es van organitzar calçotades a Vic i Manlleu, sortejos, paradetes i fins i tot es va aconseguir que l’Ajuntament de Vic aprovés una moció que, entre d’altres punts, se solidaritzava amb els represaliats. Els diners recaptats fins ara han anat a càrrec de les despeses judicials i els serveis de l’advocat. Però, esgotades les vies judicials, s’ha hagut de pagar la sanció. Va ser un acte transversal i assumit per totes les organitzacions
participants, però només tres particulars, que van participar-hi a títol personal, van ser assenyalats i denunciats injustament per a criminalitzar a tot el moviment antifeixista.

El temps ha demostrat que aquell acte de fa cinc anys, on denunciàvem la necessitat de combatre el feixisme sense por ni descans, tenia un significat ple. Avui, en un moment crucial pel futur del nostre país, hem comprovat de primera mà que el feixisme no només és viu, sinó que, a més, té el suport de moltes estructures de l’Estat espanyol. Ells poden passejar-se impunement pels carrers mostrant simbologia nazi, fent càntics amenaçadors contra els catalans i els nostres representants polítics i agredint a qualsevol que no pensi o no sigui com ells. Aquesta realitat no ens atemoreix, sinó que ens reafirma en la idea que l’antifeixisme s’ha de mantenir unit i que la solidaritat és la tendresa dels pobles