Els seré sincer. Quan vaig assabentar-me d’aquesta operació dirigida pel Ministeri d’Hisenda per buscar vincles entre empreses relacionades amb la cultura catalana i l’organització de l’1 d’octubre no vaig pensar, com Jaume Roures, en el senador nord-americà Joseph McCarthy. I això que era la relació més fàcil i també més lògica.

Pel contrari, vaig anar força més enrere, fins a mitjan segle XVI i fins a la persona de Joan Malet.Què qui era aquest tal Malet? Un dels principals endevinaires de l’època, és a dir, un caçador de bruixes de primera divisió. Malet va actuar per les comarques de la demarcació de Tarragona i l’Ebre i, segons diuen les fonts escrites que ens han arribat, en tenia prou amb una mirada per descobrir qualsevol senyal del dimoni en les pobres dones que examinava. En definitiva, que el mestre Malet, com l’anomenava la Inquisició de Barcelona, era un dels més grans “coneixedors de les bruixes”, cosa que li va permetre poder-ne denunciar centenars, moltes de les quals van acabar a la forca.

Que a l’Espanya dels nostres dies hi ha una alarmant retallada de les llibertats no ho dic jo. Ho diuen Amnistia Internacional o Human Rights Watch. I diaris de tendències tan diferents com, per exemple, The New York Times, The Economist o The Guardian. I és que la cacera de bruixes contra tot allò relacionat amb l’independentisme català o contra llibertats tan bàsiques com la d’expressió ha superat, ja fa dies, els límits del que hauria de poder-se permetre una democràcia decent.

I és en aquesta línia que hem d’emmarcar aquesta darrera barrabassada. Montoro demana a la Intervenció General de la Generalitat tota la documentació sobre els contractes i les subvencions de l’administració catalana amb un centenar d’empreses que ells identifiquen com a independentistes. Una informació que, d’altra banda, el Ministeri d’Hisenda ja té al seu abast a causa de la intervenció de la Generalitat.

I la gran pregunta és d’on surt tota aquesta gran investigació de Montoro? Fàcil. D’un article publicat el passat 21 d’octubre al diari digital parapolicial El Confidencial. Un article ple d’inexactituds i mentides flagrants destinat a posar en el punt de mira la persona d’Oriol Soler. Per això, en aquest requeriment hi surten unes empreses i no unes altres enmig d’una causa general que ja afecta el conjunt de la població catalana.

És a dir, algú apunta des d’una claveguera de l’Estat, un periodista amb gorra policial ho transcriu i el ministre Montoro dispara. I això hauria de posar alerta tota la societat. Perquè aquesta actuació no és aliena a la persecució de les llibertats bàsiques que estem vivint en els darrers temps i que ens transporten, de cop, quaranta anys enrere. Contra els mitjans de comunicació i també contra les més diverses expressions culturals, fet que els porta a censurar una exposició sobre presos polítics, a segrestar un llibre o a tancar a la presó rapers o tuitaires.

Per part meva, només un consell a aquests Malets del segle XXI: dediquin el seu temps a investigar qui devien ser aquells M.Rajoy, Jaime Mayor o R. Rato que segons els papers de Bárcenas van cobrar tants i tants diners en negre. Dediquin-se a indagar sobre les obres sense factura que es van fer a la seu nacional del PP entre 2006 i 2009. Dediquin-se, en definitiva, a preguntar-se per què homes honestos són avui a la presó mentre veritables delinqüents –molts d’ells alts càrrecs del partit més corrupte d’Europa, el seu- continuen fotent-se a la cara de totes les persones decents.