151 dies. O el que és el mateix: 5 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez privats de llibertat i lluny dels seus. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa 151 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya. El mateix que el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn: 134 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.
El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. Però aquí l’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament.
No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Són innocents, no han estat jutjats: per tant, els seus drets segueixin intactes, tot i que alguns jutges no ho entenguin així. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.
Han passat cinc mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del Govern… i, en tot aquest temps, al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.
Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de condemnar Espanya per sentenciar contra la llibertat d’expressió / Amnistia Internacional denuncia que Espanya utilitza la Llei antiterrorista per esclafar la sàtira i reprimir la llibertat d’expressió.
Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats. Per això no podem deixar d’alçar la veu. L’alcem avui per denunciar aquests empresonaments injustos / l’alcem quan es condemnen cantants per dir el que no volen sentir / quan es segresten llibres / o com la vam alçar i vam omplir els carrers massivament el passat 8 de març per exigir igualtat entre homes i dones.
El 8 de març va ser un punt d’inflexió. Però una flor no fa estiu, i cal seguir lluitant cada dia. Per això cada dia 16 sortim al carrer perquè, Jordis: Sou l’exemple viu de la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L'esperança és més forta que la tristor, la voluntat d'una Catalunya millor i unida és més forta que la rancúnia.
Avui, una vegada més, exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Exigim justícia!
