Avui una diputada del PP ha admès que s’està usant la “presó preventiva” per aporugar l’independentisme català. No es pot concebre que alguns tribunals i alguns polítics puguin arribar a un grau més gran de perversitat. I després encara s’autoanomenen “demòcrates”! Ahir varen amenaçar directament el president del Parlament de Catalunya, en Roger Torrent, recordant-li que té dues criatures (no sé si l’amenaça anava contra ell o contra les filles). Ha trascendit que el Tribunal Constitucional, reunit durant més de sis hores en bon dissabte, va rebre pressions directes de membres del govern espanyol perquè fessin un dels nyaps jurídics que segurament passaran a la Història i s’estudiaran a les facultats de Dret. El jutge Llarena, a qui no ha votat ningú (però ell és molt demòcrata, segons es veu dia a dia), cridarà a declarar un raig més de líders polítics catalans allà cap a mitjan febrer (supòs que fa pressió per evitar la nova investidura del president Puigdemont).
Es pot dir que vivim en una democràcia, si els tribunals es dediquen a fer tot el possible per evitar la voluntat popular (és a dir, la investidura de Carles Puigdemont com a president del govern de Catalunya)? Es pot dir que vivim en democràcia si els líders de les dues associacions cívico-culturals més importants del país (Catalunya) continuen a la presó (a Espanya, per cert)? Es pot dir que vivim en democràcia, si cada dia hi ha persones declarant per articles que han escrit o per declaracions que han fet, o per classes que han impartit?
Els diaris de la progressia espanyola critiquen la qualitat democràtica de països com Hongria o com Polònia, però ni Hongria ni Polònia tenen dirigents d’associacions culturals a la presó (com li ocorre a Jordi Cuixart, d’Òmnium Cultural), ni diputats d’una majoria parlamentària empresonats (com ocorre amb Jordi Sànchez i Oriol Junqueras i ha ocorregut amb Joaquim Forn). I m’agradaria saber si hi ha cap altre lloc a tota la Unió Europea on la llibertat d’expressió estigui tan maltreta i tan amenaçada com al Regne d’Espanya. Ho dubt.
Són venjatius i roïns, i no han fet net del franquisme. Aquests dies, sempre fora d’Espanya, comencen a sortir anàlisis sobre la pervivència d’actituds franquistes (i de tipus franquistes) dins l’estructura judicial espanyola. Fixem-nos que el partit governant i la majoria dels membres del TC no han dit mai obertament que el franquisme va ser un règim terrorista, criminal i fora de la llei. Per a ells, com que no distingeixen entre “legal” i “legítim” supòs que la dictadura devia ser legítima. Com també troben legítimes les decisions del TC contra la voluntat popular dels catalans. Contra les urnes no hi ha TC que valgui… ep! En democràcia. A les dictadures, els jutges i d’altres “autoritats” pesen més que el vot dels ciutadans.
Si no voleu continuar sent la vergonya d’Europa, si voleu practicar la democràcia que deis defensar, deixau que la voluntat del poble català, a través dels seus representants electes, s’expressi clarament. Puigdemont, president! Oriol Junqueras, al carrer (perquè és mil vegades més demòcrata i té mil vegades més legitimitat que el jutge Llarena), i vicepresident del govern! Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, al carrer, al Parlament (en Sànchez), i amb les seues famílies! Joaquim Forn, al carrer, i amb la família i amics! I futur batle de Barcelona, si a Barcelona encara li queda una mica de dignitat. M’han dit alguns lectors d’aquest fórum que em miri el meu DNI. Certament, me’l mir i em venen basques. No tendria ni un bri de consciència democràtica, si no fos així.
I, sí, nacionalistes espanyols (perdó per l’oxímoron), mirant-vos als ulls des d’aquest diari electrònic, us ho dic: no ens feis por. No tenim por. Ens hem espolsat la por. I ja no sou res, ni podeu fer res contra la nostra voluntat indestructible.
