Aquest mes de febrer de fa 20 anys moria a París, l’artista i patriota Manuel Viusà i Camps. Avui en tindria 100 acabats de fer. La seva dona, l’escultora Gertrudis Galí no va durar gaire més : 10 dies escassos. Tots dos havien portat una vida d’amor profund, de tendresa, d’admiració mútua i de comunió d’ideals. Primer bregant junts per l’art i la lluita contra la dictadura i els drets nacionals, a Terrassa. I després a l’exili on marxaren amb tres filles petites, el novembre del 1948, a les quals s’afegí un noi, nascut quatre dies després de travessar la frontera.
Les habilitats artistiques de Manuel Viusà el van destinar a la producció de salva-conductes als membres del Front nacional de Catalunya, un partit del qual va ser co-fundador. Els fabricava al pis que ell i la seva dona ocupaven a Terrassa. També hi imprimia el butlletí del FNC “Per Catalunya”, que va continuar editant a l’exili, a Perpinyà i després a París. Gertrudis Galí, mentrestant, pintava retrats de les families burgeses de la ciutat. La detenció de la major part dels membres de l’escamot al qual pertanyia, va aconsellar la fugida.
En arribar a Perpinyà, la família Viusà-Galí va rebre ajuda dels membres de la Resistència, en agraïment a la tasca encomanada al FNC que havia passat fugitius jueus i documents compromesos per la frontera. Com per exemple, els arxius del govern exiliat polonès, que van sojornar una temporada prudent sota el llit del matrimoni Viusà-Galí al pis de Terrassa, abans d’emprendre camí cap a Londres, via Barcelona i Lisboa.
A París, Manuel Viusà va adquirir una màquina offset de despatx que va servir per redactar i editar les dues primeres biografies dels Presidents Lluís Companys i Francesc Macià, la revista Foc Nou i la “ Correspondència Secreta : Franco, Hitler, Mussolini”, que firmà sota el pseudònim de Pere Vergós. Desenes i desenes de nois i noies que, els anys seixanta, emprenien l’aventura jovenívola de viatjar per Europa fent auto-stop van passar pel taller de la “Rue Clauzel” de Montmartre, coneguda entre ells com “l’ambaixada catalana a París”. Sempre hi trobaven un plat a taula, i a males, un jaç per dormir sobre el vell parquet de fusta. Com també, les clases magistrals d’història política del país impartides per un home autodidacta però dotat d’una immensa cultura i capacitat didàctica. Abans de tornar cap a Catalunya, en Viusà els omplia la motxilla de les seves produccions militants, destinades a la lliberia Públia, que regentava, al carrer Consell de Cent nº 281, just darrera de la universitat, l’abnegat i avui dia vergonyosament oblidat, Joan Ballester.
Ara fa 40 anys, Manuel Viusà, va ser acusat per la justicia española de ser el delegat a l’exterior de l'Exèrcit Popular Català, Empresonat dos mesos a La Santé de París, va ser alliberat després d’un judici memorable que va motivar el desplegament cap a París de mitja dotzena d’autocars contractats pel Dr Josep María Reguant i de centenars de militants independentistas, amb Xirinacs al capdavant. No van poder entrar tots a la gran sala del Palau de Justícia propera a Notre-Dame. De bell antuvi, el mateix fiscal va exonerar en Viusà.
Eren altres temps. Encara que hagués mort Franco, França no es creia que Espanya fós una democracia.
Avui dia s’ha demostrat com l’Espanya repressiva de sempre perdura. I l’odi visceral i transversal també.
Joana Viusà i Galí