Una de les formes que resulta més eficaç per a dominar algú és la de mantenir-lo sense informació. Una persona sense informació no pot exercir bé la seva llibertat. No es pot triar allò que no es coneix. Es signe de maduresa d'una persona o d'un grup saber-se cercar la informació necessària per a formar les decisions. Així com un nen no sap obtenir l'aliment que ha de menester i un adult sí, també la capacitat d'obtenir l'aliment mental que és la informació distingeix l'home madur de l'immadur. En el límit del maquiavel·lisme no solament no s'informa, ans es tracta de desinformar, de donar informació errònia per despistar l'altre.

Crec que molts polítics haurien de revisar el lleig costum d'acaparar informació sense donar-ne mai. Els partits populars, de vegades, no vigilen prou l'aspecte de mantenir la seva base i el poble en general al dia dels esdeveniments que els afecten. Hi ha polític que sempre que parles amb ell no fa res més que passar-te consignes d'actuació, seques, tallants, sense cap mena de motivació, sense ensenyar mai les informacions que l'han portat a considerar aquella consigna com la més encertada del moment. És tota una estratègia de poder, això d'acumular en les cúspides dels partits la màxima informació i en les bases la màxima ignorància. Marx, Engels, Lenin, tan discutits avui, no actuaven pas així. Lenin encara avui és l'autor més llegit. Ells tot ho explicaven, tot ho provaven amb dades certificables. Sempre avisaven de les fonts d'informació en què es basaven llurs asseveracions. Volien que el moviment obrer fos un exèrcit, no de fanàtics, sinó de científics. Fugien de les consignes clandestines intrigants i misterioses i estaven en una línia d'assemblea perpètua d'informació i de discussió.

És aquesta una de les coses que entusiasmaven Andreu Nin de la forma d'actuar de Lenin. I un dels motius que el decidí a abandonar Stalin, després de la mort de Lenin, fou l'acabament del bescanvi lliure i constant d'informacions i idees que sempre s'havia practicat en la III Internacional.

Crec que la nova pedagogia política de la pau exigeix de tenir el poble màximament informat de tot allò que l'afecta i de donar-li possibilitats de discutir i aprofundir aquesta informació en assemblea.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina