Aquesta tarda hem vist la notícia sobre que el Ministeri d’Educació, amb Iñigo Méndez de Vigo al capdavant, contempla la possibilitat d’incloure l’opció d’escolarització al Principat de Catalunya amb el castellà com a llengua vehicular. Respecte això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens agradaria fer unes quantes valoracions.
Aquesta proposta no sorgeix en un context polític de normalitat, sinó que és formulada sota l’encara aplicació de l’article 155 a Catalunya, fet que els permetria aplicar aquesta reforma, ja que en cas que hi hagués govern conformat a Catalunya aquesta suposaria un xoc frontal amb el model d’immersió lingüística. A més, el context no està solament marcat per l’aplicació del 155, també ho està pels atacs i la repressió que s’està vivint a les escoles catalanes. En aquests moments hi ha engegada una investigació sobre el que l’Estat descriu com l’adoctrinament a les aules de secundària, fet que ha portat a diversos professors a declarar i a que tinguin causes judicials obertes.
Ens agradaria recordar, tant al poble català com als dirigents del PP, com va néixer l’escola catalana. L’any 1978 es constituïa legalment el Col·lectiu d’Escoles Per a l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) on mestres, famílies, estudiants i sindicats s’organitzaven amb una reivindicació clara: una escola amb gestió democràtica compartida per la comunitat educativa, completament democràtica, de qualitat i a l’abast de tots els ciutadans. Un moviment que defensava el caràcter inclusiu de l’escola i entenia, com nosaltres entenem, el català com a llengua cohesionadora i vehicular. Una lluita, de la que nosaltres ens entenem dignes hereves i que ens porta al model d’immersió lingüística actual.
Som conscients que són moltes les passes que cal seguir fent per arribar a una educació realment pública a Catalunya, però ha estat aquest model d’immersió, a través de l’escola i amb l’ús del català com a llengua vehicular, el que ha permès i segueix permetent la inclusió i la cohesió a les aules catalanes. Si aquesta reforma tira endavant podria trencar amb la feina feta fins al moment, portant a la segregació dels alumnes de les escoles públiques.
Nosaltres apostem per una educació que sigui una eina d’emancipació i d’apoderament, amb un paper alliberador i en clau crítica. Que sigui feminista i aposti per la coeducació, i on la segregació no hi tingui cabuda. Una educació lliure de capital privat i del mercadeig, pública i per a tothom. I una educació que deixi endarrere les polítiques dels darrers anys, que l’han malmès i precaritzat. I per això, ens és necessari defensar el model d’escola catalana.
No tingueu cap dubte que les estudiants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens alçarem del principi al final de la nostra terra en defensa de l’educació, de la nostra llengua i la nostra cultura. Que si rebem qualsevol atac, respondrem. I que ho farem de la mà de tota comunitat educativa, construint ponts i responent amb organització des de cada institut, com ho feien aquelles del 78.
Perquè sabem i cridem ben fort que la lluita educa.
El català i l’escola catalana no és toquen.
15 de febrer del 2018, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
