L’Estat té 2.078.710 problemes. És a aquests ciutadans –o a una part significativa d’ells– als qui necessita desactivar políticament i desmobilitzar socialment. Madrid no vol més manifestacions massives ni més risc insurreccional i és en aquest sentit que actua per represaliar la primera línia dels polítics del procés. Tot plegat, pensen les elits madrilenyes, ha de servir per escarmentar el conjunt de l’independentisme i, sobretot, per intimidar una nova fornada de líders que, des d’un independentisme retòric, retornin a l’autonomisme.
El seu problema és que tot això ho poden fer i ho fan a costa de deslegitimar tant com faci falta les institucions de l’Estat. I serà aquesta arbitrarietat autoritària la que mantindrà cohesionat el bloc social independentista, contra el que preveu l’estratègia de Madrid. Sense camí democràtic per recórrer, l’independentisme seguirà ocupant la totalitat del catalanisme polític, en espera d’una nova oportunitat històrica més insurreccional que pacifista. Per al gruix de les classes mitjanes d’aquest país, ha quedat clar que no hi ha possibilitats d’evolució democràtica dins la monarquia espanyola. La República serà, per tant, l’únic sinònim de democràcia plena.
Represaliant persones, partits i entitats pensen que aconseguiran torçar la voluntat dels dos milions d’electors que consideren Carles Puigdemont el seu president legítim i que, a més, tenen clar que Felip VI representa la institució d’origen franquista que ha legitimat, en última instància, l’“a por ellos” hispànic.
Ningú no pot acceptar que amenacin, inhabilitin i empresonin els seus representants electes quan l’únic que intenten és obeir la voluntat dels que els han votat. I la humiliació és l’arma política més poderosa quan del que es tracta és de combatre la injustícia. El que ve ara és, per tant, un canvi d’estratègia de l’independentisme. S’han acabat els somriures, arriba la mala llet.
