El passat mes de desembre es van celebrar eleccions parlamentàries i provincials al Nepal. Les eleccions generals han estat les primeres des de la nova Constitució de 2015. L'aliança comunista ha guanyat en els dos nivells electorals de manera àmplia. Al Parlament tindran quasi la majoria de dos terços que els permetrà formar Govern, mantenint l'estabilitat durant 5 anys de legislatura, un fet que no és habitual al país de l'Himàlaia, el qual va adoptar la democràcia parlamentària el 1990.
El partit que estava governant, el Congrés del Nepal, ha estat afectat per diversos casos de corrupció, lluites internes i per la manca d'un projecte de país. En el període 2015-16, davant el tancament de fronteres per part del govern de l'Índia, el Congrés del Nepal no va saber dirigir la crítica, mentre que els comunistes van saber aglutinar la sensibilitat nacionalista, la qual cosa va erosionar el Congrés. A més, el Congrés va improvitzar una coalició electoral amb partits madhesis (representants de minories nacionals) i monàrquics.
En canvi, l'aliança comunista es va basar en els dos elements que reclama la població nepalí: "prosperitat per mitjà de l'estabilitat". Des que el 1990, el Nepal va acabar amb la Monarquia, el país ha tingut una gran inestabilitat. El fracàs del procés democràtic, va provocar que una part dels comunistes assumissin la insurgència armada durant la dècada de 1996-2006. La guerra va comportar 17.000 morts i va concloure amb una Assemblea Constituent. la monarquia fou finalment abolida el 2008 i l'Assembela Constituent va redactar la Constitució de 2015 i es va constituir com a República secular. Durant aquest període hi ha hagut una gran inestabilitat, fins a 10 primers ministres i molt poc desenvolupament social que hagi tingut repercussió entre la població.
Orígens del comunisme himalaià
El comunisme arriben a la Xina i l'Índia en la dècada de 1920, però no arrela al Nepal com a conseqüència de la forta repressió de la monarquia. Una vaga dels treballadors de les fàbriques del "yute" i tela de Biratnagar el 1947 va tenir una repercussió important i va atreure alguns activistes cap al comunisme. Alguns d'aquests activistes es van veure forçats a exil·liar-se a l'Índia, on analitzaren juntament amb estudiants nepalís a l'Índia el paper de les elits al Nepal - el règim del Rana- que volien situar el país en l'òrbita de les potències imperialistes d'Occident erosionant la independència del país. Aquests estudiants i activistes van rebre la influència del Partit Comunista de l'Índia. Un dels estudiants, Pushpa Lal Shresta va traduir el Manifest Comunista al nepalí l'any 1949. El mateix any es fundava a Calcuta (Índia) el Partit Comunista del Nepal.
Durant els primers anys, el partit va tenir com a projecte principal acabar amb la monarquia i l'establiment d'una república i la creació d'una Assemblea Constituent. En aquest període va tenir diverses tensions internes i fins i tot va patir escissions. L'any 1965, la qüestió de la lluita armada va provocar la divisió del moviment fins l'any 2006. Una part majoritària de l'esquerra nepalí va desenvolupar lluites populars contra la monarquia i les autoritats feudals sense prendre part en la lluita armada. D'aquest moviments no armats acabà sorgint el Partit Comunista del Nepal (Unificat Marxista Leninista).
El líder maoista Pushpa Kamal Dahal (també conegut com a Pratxanda) va informar a la seva circumscripció que "els procesos de formació del govern i d'unitat del partit avançaran de manera simultània". El líder maoista assumirà la direcció del partit, mentre que KP Sharma Oli, líder dels marxistes leninistes, assumiria el paper de primer ministre, qui ha demanat ser cauts perquè la victòria no els torni arrogants.
El programa dels comunistes nepalís
Malgrat la important victòria, amb una participació de quasi el 70% de tot els ciutadans amb dret a vot, el futurible primer ministre KP Oli ha dit que han de prioritzar l'estabilitat del govern. Però al mateix temps volen combatre la gran pobresa del país (el 25% de la població viu per sota del llindar de la pobresa) i la manca d'infraestructures.El nou govern voldrà mantenir-se entre la Xina i l'Índia que són dos gegants a la zona. En aquest sentit, promouran la inversió estrangera per tal de poder construir infraestructura bàsica, com ara una ferrocarril xinès des del Tíbet.
Per tal de superar la seva situació, el partit guanyador de les eleccions proposa invertir en educació i salut i també augmentar els llocs de treball per a joves (en l'actualitat hi ha uns 2 milions dels 28 milions de nepalís treballant fora del país). L'objectiu buscat és augmentar els ingressos per càpita des dels 862€ actuals als 5000€ anuals per al 2022.
Acabar amb la corrupció i una gestió més eficient dels impostos aportarà els mitjans necessaris per al desenvolupament. A més, es treballa en una fórmula de federalisme fiscal que implica el retorn del 50% dels recursos als governs provincials i municipals per tal de potenciar el desenvolupament local. Aquesta estabilitat ha d¡'afavorir les inversions estrangeres, així com el turisme. Amb aquests diners es vol desenvolupar l'agricultura orgànica i l'energia neta (inclosa l'electricitat hidroelèctrica, així poder reduir la importació d'energia.
Aquesta política emplaça a tots els partits, fins i tot els monàrquics, a unir-se al programa de l'aliança comunista per tal d'elevar el nivell de vida de la poblacio del Nepal. D'aquesta manera es vol pressionar les classes dominants i les castes superiors perquè no bloquegin la política de desenvolupament local.