La CUP de la Diputació de Girona, ha fet arribar questa nota de premsa sobre la iniciativa per tal que la Diputació es posicioni en contra de la construcció del gasoducte MidCat:

La Unió Europea, mitjançant el seu pla de Unió de l'Energia, promou polítiques i mega-infraestructures en nom de la Seguretat Energètica. Els projectes declarats d'Interès Comú (els PIC) formen part d'aquest pla i es financen amb diner públic a través de CEF i EFSI.

Un dels projectes d’infraestructures inclosos a la 3a llista de Projectes d’Interés Comunitari afectaria directament el territori de les comarques gironines: el MIDCAT, un gasoducte d’interconnexió entre la península Ibèrica i França. Aquest projecte va iniciar la seva tramitació el 2007 i es va paralitzar per l'Estat francès el 2010. Tot i així, el 2011 el govern espanyol va executar el primer tram del projecte des de Martorell fins a Hostalric. Actualment, el projecte es reactiva per completar un segon tram des d'Hostalric a Figueres, i el tram transpirinenc. A més, en el projecte 2017 s’inclou l’ampliació de la capacitat dels gasoductes existents entre Tivissa i Arbós i entre Castelnou i Vilar de Arnedo.

Segons el projecte publicat el 2008, els municipis afectats a les comarques gironines en el tram Hostalric – Figueres (ja que la resta del traçat, encara no s’ha fet públic) serien Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu, Maçanet de la Selva, Sils, Riudellots de la Selva, Aiguaviva, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Palol de Revardit, Cornellà de Terri, Vilademuls, Pontós, Borrassà i Avinyonet de Puigventós. La majoria d’aquests municipis s’ubiquen en entorns d’alt valor agrícola, ecològic i paisatgístic, sovint protegits, inclosos en espais PEIN, la Xarxa Natura 2000 i el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines.
La construcció d’aquesta megainfraestructura, tindria un greu impacte ambiental, doncs, cal tenir en compte que, encara que es tracta d’una infraestructura soterrada, la construcció requereix l’ús de maquinària pesant amb un impacte d’uns 40m metres d’amplada, i a més, les característiques de la infraestructura no permeten grans salts de nivell i requereix modificar de manera substancial l’orografia del terreny, amb un impacte ecològic i agrícola pràcticament irreparable. En el territori afectat pel primer tram, construït el 2011, es manifesta la manca de restauració i de manteniment i sis anys després els impactes sobre el medi natural encara són ben visibles. Un impacte que ja s’ha posat de manifest amb l’experiència de la construcció del primer tram i que a comarques gironines es sumaria als impactes d’altres infraestructures com la MAT i l’AVE.

Part del territori que es veuria afectat per la construcció del MIDCAT es sustenta bàsicament pel turisme, promovent els valors paisatgístics de l’entorn com un dels atractius principals.

Per altra banda, l’agricultura representa un altre sector important de l’economia dels municipis gironins, i depèn de l’ús, del fàcil accés i de la qualitat del sòl. En aquest sentit, les expropiacions temporals forçoses que es produirien durant la construcció, però sobretot la pèrdua de valor ambiental que patirà la zona, afectaria greument l’economia familiar dels propietaris afectats. I entenent que la construcció del MIDCAT suposa un canvi d’usos del sòl que representa hipotecar el territori durant dècades i sotragar greument l’economia local.

La construcció de gasoductes suposa invertir en la continuïtat d’un model energètic basat en l’explotació de combustibles fòssils. El gas natural és un metà d’efecte hivernacle, un hidrocarbur extret del subsòl, de quantitat finita i que allibera CO2 durant la seva combustió. I durant el procés d’extracció i transport es poden produir fugues de gas metà, amb un risc climàtic 86 vegades superior al CO2, la qual cosa fa que a partir de 3% de fuites el gas natural deixi de ser un combustible “net”. Ens trobem en un context tan urgent de crisi climàtica que ens apropa perillosament a un canvi a escala global, i amb el gran impacte que suposa el metà a curt termini, no podem acceptar noves infraestructures finançades amb diner públic, que ens lliguin als combustibles fòssils per a les pròximes dècades. Que el MIDCAT representa una violació de l’acord de París del COP21, que es compromet a abandonar de forma immediata l’ús dels combustibles fòssils.

El MIDCAT perpetua l’explotació de recursos fòssils en països del sud global i de règims autoritaris i/o corruptes que es beneficien directament de la venda d'hidrocarburs i on no sempre es respecten els drets humans, com Algèria, Qatar, Trinitat i Tobago o Nigèria. El MIDCAT continuaria el model extractivista en aquests països, perpetuant així la divisió entre centre i perifèries del sistema econòmic global. I així també externalitza els impactes ambientals als països del sud. L’extracció dels recursos gasistes en aquests països es desenvolupa majoritàriament per empreses europees o nord-americanes que promouen tecnologies com el fracking que ha estat àmpliament rebutjat a Catalunya i prohibit a bona part d’Europa. Molts dels països d’origen ja pateixen greus problemes de subministrament d’aigua que la fractura hidràulica amenaça seriosament els seus escassos recursos hídrics.

Els PIC, i per tant el MIDCAT, es financen amb grans quantitats de fons públics (subvencions de fons europeus, préstecs a baix interès del BEI, etc) que es podrien invertir millor en la investigació per la millora tecnològica (eficiència energètica, emmagatzematge, etc.) i la implantació d’energies renovables per avançar cap a la transició a energies netes i renovables.
El model gasista és obsolet segons estudis que determinen que, en el millor dels casos, disposem de reserves de gas per 30-40 anys i que una infraestructura com el MIDCAT tindria un ús limitat. Els recursos gasistes tenen un límit en la rentabilitat de la seva extracció (pic del gas) i quan el sobrepassem es generaran tensions pel control del recurs i fluctuacions a l'alça del preu.

Si el projecte tirés endavant, s’estaria subvencionant una canonada que passa per Catalunya generant greus impactes a escala global i local, però que no aporta cap benefici a la població local. No servirà en cap cas per millorar o reforçar la infraestructura local ja existent.

Per altra banda, el projecte s’està tramitant sense cap garantia de participació ciutadana ni transparència i la manca d’informació i l’opacitat en la tramitació és un fet que ja es va posar de manifest en la construcció del primer tram, i també en projectes com la MAT i el Castor. I que el procés de consulta sobre els Projectes d’Interès Comú iniciat per la Comissió Europea representa un seguit de mancances en l’àmbit de facilitar l’accés de participació, publicant els documents únicament en llengua anglesa, que requereixen coneixements tècnics i per un període breu que no dona temps de resposta. I que, a més, s’ha canviat el nom del projecte (ara STEP) en els documents exposats i que s’ha triplicat el traçat. I que per tot això la consulta no està a l’abast de tothom i no facilita prou informació.

En resum:
donats els impactes paisatgístics, ambientals, climàtic, socials i econòmics que es deriven del projecte MIDCAT, tant a escala local com global, donada la manca de transparència, informació i participació pública, associada al projecte
donada la inutilitat d’invertir recursos (diner) públic per finançar un model obsolet quan a Catalunya tenim un potencial de generació renovable molt important i d’acord amb el Principi de precaució establert a l’article 191 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,

És per tots aquest motius que el Grup de la CUP proposem al ple de la Diputació l’adopció dels següents ACORDS:

Primer. Manifestar públicament el rebuig al projecte MIDCAT d’acord amb el principi de precaució i als dubtes raonables que planteja la justificació de construcció d'aquesta interconnexió, així com la seva declaració com a projecte d’Interès Comunitari fins que no es demostri la necessitat real de la infraestructura i fins que no s'articuli un procés real de participació ciutadana segons al conveni d'Arhus.

Segon. Presentar al·legacions a les diferents fases del procés administratiu, tot manifestant l’oposició al projecte de gasoducte i, com a part interessada, sol·licitar ser informat de qualsevol incidència o novetat d’aquest.

Tercer. Demanar a les administracions implicades de la Generalitat de Catalunya que es consideri invàlida l’avaluació d’impacte ambiental per haver fragmentat el trajecte total de la infraestructura i que no s’aprovi el traçat per afectar greument als valors del patrimoni natural i cultural perjudicats per la infraestructura i la utilitat no demostrada del MIDCAT com a interconnexió.

Quart. Instar al Parlament de Catalunya a rebutjar qualsevol tràmit relatiu al projecte atesa la manca de transparència i informació en què s’ha declarat el MIDCAT com a projecte d’interès comunitari, tot sol·licitant a la Unió Europea que es facin públics els informes de necessitat del projecte i de viabilitat econòmica i que siguin sotmesos a un procés d'auditoria externa i independent per tal de validar les seves conclusions.

Cinquè. Traslladar el present acord al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, pel seu coneixement i els efectes legals oportuns, i a la plataforma Resposta al MidCat.