Ridiculitzant les visions més forassenyades de la ciència-ficció, passant de llarg tots els límits possibles de la dignitat i l'ètica. Així ha estat el recital de Zoido durant la compareixença d'aquest dijous per explicar l'operació policial de l'1-O al Senat. Sense vergonya, a totes per demostrar allò que ja sabíem, per desgràcia de la nostra salut democràtica: que l'estat espanyol és insensible, que no recula ni un mil·límetre i que necessita perpetuar la confrontació per sentir-se un cos polític útil.

Amb verbigràcia torera i mostrant musculatura, Zoido s'ha permès el luxe de no fer cap autocrítica, afirmant amb tota la suficiència possible que "l'actuació de l'1-O va ser legítima i proporcionada" i que les actuacions de les forces de seguretat espanyoles es van fer per "evitar l'abisme". I ho ha rematat amb la dada que ens faltava: el cost de l'Operació Copèrnic ha estat de 87 milions d'euros.
 


No ha dubtat ni un moment a justificar els cops de porra, les càrregues irracionals i els ulls rebentats. Ni tampoc a afirmar que la culpa era de qui votava, de qui desafiava, de qui dissentia, o de qui no volia conformar-se amb una democràcia de fireta. Però no ha tingut el mateix coratge per aclarir qui va donar l'ordre de carregar contra la gent, ni per dir qui va donar, més tard, la contraordre de retirada.

La justícia poètica –que no és jurídica, però almenys consola– ha fet que tot aquest argumentari hagi arribat el mateix dia que hem conegut l'informe anual dels Human Rights Watch. L'ONG ha conclòs que la policia espanyola va fer un "ús excessiu de la força". Dues maneres d'arribar a conclusions amb els mateixos fets, en una disparitat de criteris que fa més mal que la força bruta de la policia, i que demostra l'única via que, ara com ara, es contempla des del govern central: repressió, negació i autoritarisme desaforat.

Un Estat insensible i que ha posat preu a la democràcia –87 milions–, però que encara no sap el preu de la seva dignitat i de la dels seus ciutadans.