La Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià ha manifestat que s'esperava una resposta enèrgica en el fons i la forma i un pla de confrontació política amb el govern espanyol de Mariano Rajoy, així com un rebuig contundent a les darreres decisions del ministre Montoro.
No obstant això, segond la Pataforma, "la resposta del Consell i de la Comissió de Seguiment pel Finançament Just, demostren un preocupant desconeixement de les característiques constitutives de l'Estat espanyol: un Estat extractiu de rendes dels territoris assimilats, un permanent transvasament de rendes del poble al capital i una cultura d'imposició i de negació permanent del diàleg polític i social"
Puntualitza, que "tanmateix, pareix obviar-se els motius de fons de la nostra situació d'extorsió econòmica i tracte vexatori: Un Infrafinançament de l'ordre de 1.350 milions d'euros a l'any. Raó per la qual hem contret al llarg dels anys un deute injust i odiós. El deute de 45.000 milions d’euros és per tant, imposat. Un deute absolutament impagable acompanyat d’un espoli fiscal permanent impossibilita de fer front en qualitat i en quantitat a les prestacions que té delegades la Generalitat Valenciana".
Tot i apuntant que "l’espoli, de l'ordre del 6% del nostre PIB, suposa que més de 6.000 milions d'euros anuals marxen cap al ministeri d'hisenda espanyol i no tornen ni com a finançament ni com a inversions".
Des de Decidim, es considera que cal fer front a la negativa del Govern espanyol a solucionar els problemes valencians. Per a fer-la possible, es requereix una ferma voluntat política de promoure amples i sostingudes mobilitzacions en clau de país. Sense mobilitzacions, la postura de l'estat no variarà o, en cas de fer-ho, serà per a empitjorar la nostra situació com ja ha ocorregut recentment.
Remarca que "els més afectats per l’infrafinancament són les persones més vulnerables del nostre País, per això des de Decidim cridem amb urgència al Consell, la Comissió de Seguiment pel Finançament Just, el teixit associatiu del nostre País, i tota la societat civil, per començar a mobilitzar-nos per demanar una Hisenda Foral Pròpia, que gestione amb total sobirania els recursos econòmics que genera el nostre poble".
