Ja sabem quant va costar reprimir la democràcia a Catalunya. El ministre Zoido va comparèixer dijous al Senat per justificar que l’Estat s’ha gastat un total de 87 milions d’euros enviant policies i guàrdies civils per evitar que els catalans poguessin votar i decidir com volen que sigui el seu país. 87 milions per carregar contra ciutadans pacífics amb sobres i vots a les mans. 87 milions per pegar gent gran que defensava una il·lusió custodiada durant anys. I també 87 milions per menysprear la legalitat catalana, que prohibeix l’ús de les pilotes de goma.
87 milions plens de vergonya i indignitat. Però no semblava molt avergonyit el ministre Zoido mentre en donava tots els detalls. Ni tan sols quan el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu li recordava com alguns agents van escopir i orinar sobre els manifestants que es queixaven de la violència policial a Calella. No li van sortir els colors. Més aviat al contrari, mirava el senador basc amb un somriure sorneguer que delatava la seva satisfacció (i la de tot l’Executiu de Mariano Rajoy) per la violència policial de l’1-O.
I com se n’havia d’avergonyir? Es tracta d’una repressió que va ser ordenada per les més altes instàncies de l’Estat i que té com a base l’“a por ellos” que tan famós es va fer els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre. I es que ara ja ens ha quedat claríssim: res no ha canviat des de l’“España, antes roja que rota” de José Calvo Sotelo.
