El triomf de l’exèrcit comandat pel general Franco (que va comptar amb l’eficaç col·laboració dels seus col·legues Hitler i Mussolini) va comportar un enduriment implacable de la política de Felip V per fer desaparèixer la llengua catalana, que va iniciar després de la seva victòria, aconseguida gràcies a la intervenció dels exèrcits de Lluís XIV.
En unes declaracions de gener de 1938, Franco feia constar: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio de la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola llengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”. En els llocs públics, com estacions de ferrocarril i Ajuntaments, totes les poblacions ocupades varen aparèixer cartells amb indicacions com “Hablad el idioma del Imperio”, “Si eres español, habla el español”. De paraula l’exigència de parlar en castellà era molt més contundent. Els que varen viure en aquells anys recorden allò de “Perro catalán, habla en cristiano”.
En tots els Ajuntaments van aparèixer bans com el que s’acompanya, amenaçant els funcionaris amb la destitució si parlaven en català.
L’obsessió dels partits com Ciudadanos i PP contra l’ús del català, especialment en les escoles, fa pensar que la mentalitat dels post-franquistes no ha canviat gaire. Serà necessari resistir i combatre les accions de l’Estat espanyol contra la llengua i la cultura de Catalunya, com s'ha hagut de fer des de fa 300 anys. Esperem que això serà possible, malgrat les inconsciències d'alguns i les obsessions d’uns altres.