21D
La CUP espera entrar amb força a Girona per fer front al “bloc repressiu del 155” i “materialitzar la República social”
14/12/2017 Política

En l’acte central de campanya celebrat ahir a Santa Coloma de Farners,   la CUP-Crida Constituent va insistir en la necessitat de convertir les eleccions “il·legítimes convocades pel bloc repressiu del 155” en un acte de “dignitat i sobirania popular que faci irreversible la República que vam defensar amb els nostres cossos l’1 d’Octubre”, va assegurar Sylvia Barragán davant gairebé un centenar de veïns i veïnes de la capital selvatana. Segons la regidora de la CUP al municipi i candidata per Girona de la formació anti-capitalista, una presència determinant de la CUP al Parlament serà clau per “materialitzar la República social”. 

Per això proposen dues vies: la mobilització constant de la societat civil, doncs “només amb desobediència tindrem independència”, i el desplegament dels anomenats “decrets de la dignitat”, que han de convertir la República en un “instrument de transformació social” y una “eina d’ampliació de drets socials, econòmics i ambientals”. En aquest sentit, Ernest Morell, militant de la CUP Farners i portaveu de la Plataforma No a la MAT de La Selva, va incidir en la necessitat d’impulsar una República “cent per cent ecològica”, que vagi de la mà “d’un nou model enèrgic no depredador i  impulsat  des del territori”. 

L’acte també va comptar amb la participació de Joan Bou, militant de la CUP Guixols i número vuit per la circumscripció gironina, que va detallar com es desplegaria l’Assemblea Constituent, un dels eixos programàtics de la CUP-Crida Constituent en aquestes eleccions. El públic, que va interpel·lar als ponents en diversos moments de la taula rodona, va aprofitar la presència de l’advocada i membre de l’equip jurídic de la CUP, Montserrat Vinyets, per resoldre diverses qüestions sobre la situació dels presos polítics i la possible ampliació del causa judicial contra més representants polítics i dirigents socials independentistes. “Una clara vulneració de drets humans”, segons Vinyets, “i una vergonya internacional sota l’empara còmplice de la Unió Europea”, va reblar.